Assalt a l'última fortalesa socialista

BARCELONAL'últim fortí d'aquella Espanya meridional governada durant dècades pels anomenats tres tenors del PSOE -Ibarra, Bono i Chaves-, passarà avui a la història. La marea blava que ja va inundar la Península el 20 de novembre, amb l'única excepció de Catalunya i Euskadi, arribarà amb efectes retardats fins a l'estret de Gibraltar. El PP de Mariano Rajoy concentrarà a partir d'aquesta mitjanit la pràctica totalitat del poder institucional espanyol, un fenomen inèdit en la història política recent. De facto , amb la caiguda d'Andalusia, Espanya passarà a tenir el govern més absolut de la democràcia, sense contrapesos territorials i, per tant, també sense excuses per aplicar les seves receptes en tots els àmbits.

Només un seguiment massiu de la vaga general de dijous vinent (una possibilitat certament remota) podria fer canviar el guió establert. Divendres el consell de ministres aprovarà un projecte de pressupostos fortament restrictiu, tal com demana Europa, amb una retallada estimada de 35.000 milions d'euros. Aquesta situació d'excepcionalitat és també el millor aliat de Rajoy, que està en condicions d'exigir als seus barons forts sacrificis a canvi d'oxigen financer. Els hispabons reclamats per Andreu Mas-Colell es van obrint pas a poc a poc, ja que és molt més fàcil avalar els teus companys de partit que no els adversaris.

La gran incògnita que es plantejarà a partir d'aquesta nit és com pensa gestionar un polític tan escorredís com Mariano Rajoy, poc amic de la grandiloqüència i dels gestos d'autoritat. En privat, el PP admet que si no aprofiten el moment actual, aquesta conjunció astral de crisi econòmica i hegemonia política, per imposar d'una vegada per totes el seu model d'Espanya, no ho faran mai. Aquesta sensació d'excepcionalitat incomoda Rajoy, que es mou més bé en la indefinició i en les curses de llarg recorregut que en la crisi permanent. "Visc en l'embolic permanent", li va confessar a Artur Mas a les portes de la Moncloa, i en aquest "embolic" cal incloure-hi les pressions de l'aparell mediàtic que li vol marcar el pas des que va accedir al poder i que, per exemple, frisa per obrir una guerra per la llengua a Catalunya o per desmantellar el feble aparell sindical espanyol.

Indigència del PSOE

Per la seva part, el PSOE quedarà avui en la indigència més absoluta. El segon partit d'Espanya, amb 21.766 regidors, perdrà l'últim bastió en què ha governat des de la recuperació de la democràcia. I ho farà de la pitjor manera possible: esquitxats per l'escàndol monumental dels 700 milions d'euros malversats amb falsos ERO. Les notícies sobre el tren de vida de l'exdirector general de Treball de la Junta, Francisco Javier Guerrero, que gastava milers d'euros de l'erari públic en cocaïna, ha estat una llosa massa pesant per a José Antonio Griñán i el seu equip. El PSOE andalús haurà d'afrontar una reconstrucció interna amb el perill afegit que la nova administració destapi nous casos de corrupció.

Així doncs, Javier Arenas es convertirà avui en el principal baró del PP, per sobre d'Esperanza Aguirre i Dolores de Cospedal. Han esperat 32 anys a conquerir Andalusia, i ara Arenas voldrà cobrar-se la factura. Un altre problema per a Rajoy?