JerusalemAl barri de Mea Shearim, a Jerusalem, per a alguns el santuari del judaisme més conservador, el temps sembla que estigui aturat des de fa dos segles. Els seus habitants, els haredim (temorosos de Déu), segueixen fil per randa els 613 manaments dels cinc primers llibres de la Bíblia, el Pentateuc (que ells anomenen Torà), que regula tota la seva vida quotidiana. Originaris de l'Europa de l'Est, conformen una comunitat tancada a l'exterior, complexa i plena de matisos. Un vestit modest i la separació de gèneres són els seus elements més visibles.
Nens i nenes, homes i dones, són separats a les escoles (a cada sexe li correspon una línia educativa diferent), als seminaris, a les sinagogues, a les platges, a les celebracions i també en algunes línies d'autobusos. Fa deu anys es va posar en marxa el primer autobús mehadrin, on els homes seuen a la part del davant mentre que les dones tenen reservada la part del darrere. Per evitar el contacte entre els dos sexes, van instal·lar una petita perforadora al mig del vehicle perquè elles poguessin entrar directament pel darrere i foradar-se el bitllet.
Per la sociòloga Tamar El-Or de la Universitat Hebrea de Jerusalem, la segregació de sexes sempre ha existit, des de la creació de la història, "principalment al Pròxim Orient". La dona, en el context haredi -explica la sociòloga-, és vista com una entitat que ha de ser protegida "de l'ansietat masculina". "Es vol evitar, a més, que les dones i jovenetes siguin molestades a l'autobús. Però aquesta solució ha d'anar acompanyada d'una campanya per prevenir l'assetjament sexual", afirma El-Or.
Els temorosos de Déu fan servir sovint el transport públic. I utilitzen algunes línies de la companyia nacional d'autobusos Egged. El problema va aparèixer quan les línies regulars d'Egged que passen únicament per poblacions haredim van obligar totes les seves usuàries, religioses i no religioses, a seure al darrere.
"Aquesta és la nostra línia"
Els autobusos segregats van ser els protagonistes del documental Black bus (2009), de la directora israeliana Anat Zuria. Segons Zuria, l'anomenada "revolució de la modèstia" ha imposat noves restriccions a les dones haredim l'última dècada. Algunes de les imatges del film mostren un home haredi increpant una dona plantada a la part reservada als homes: "Aquesta és la nostra línia, no la teva, shiksha [que podria traduir-se per fresca o provocadora]". Tot i això, ciutadans indignats van sortir al carrer amb pancartes que deien "Israel no és Teheran".
Fa tres anys, a partir d'uns incidents violents a dones que no van obeir les normes de segregació -entre les quals hi havia l'escriptora religiosa Naomi Ragen-, el centre Israel Religious Action Center i la mateixa Ragen van presentar una querella a la Cort Suprema del Tribunal de Justícia d'Israel en què demanaven la supressió d'aquest tipus d'autobusos per considerar-los il·legals.
Arran d'aquesta polèmica, Shimon Stern, portaveu del Comitè Rabínic per a Assumptes de Transport, va escriure una carta contundent en què deia que no entenia els comentaris "ridículs" que pretenen destruir una cosa exclusiva de la comunitat ultraortodoxa. "La modèstia de la dona serveix per guanyar-se el respecte i és part integral de la dignitat de la persona", asseverava, per continuar dient que "elles veuen aquesta segregació com un dret i un honor". Si hi ha hagut violència -"verbal", explicitava Stern- en contra de dones no haredim , es tractaria únicament d'un grup d'exaltats, en contra de la visió de la majoria de rabins.
Una pràctica no il·legal
El Tribunal Suprem es va pronunciar sobre el cas al gener. La sentència no il·legalitzava la segregació en autobusos públics, però sí que obligava els conductors a deixar tranquil·les les dones que decidien seure a la part del davant del vehicle. Els autobusos, a més, havien d'incloure cartells que aclarissin que la segregació per sexes no és obligatòria. Les companyies públiques de transport poden, doncs, continuar amb les rutes segregades, però han d'evitar la coerció i la violència.
