El BCE comença a apujar els tipus d'interès
Gir en rodó de la política monetària de la UE. El BCE va apujar ahir els tipus d'interès per primer cop en quasi tres anys i els va deixar en l'1,25%. Segurament no serà l'únic increment de l'any.
Berlín.El temps dels diners barats ha arribat al final. Per primera vegada des que va esclatar la crisi financera, el Banc Central Europeu (BCE) va anunciar una pujada del preu oficial del paper, fet que trenca un període de gairebé dos anys en què els tipus d'interès han estat a un mínim històric d'un 1%. El president de l'entitat emissora, Jean-Claude Trichet, va justificar l'esperada -però alhora controvertida- decisió per la necessitat de limitar la inflació i de frenar els especuladors.
El BCE va apujar l'interès bàsic 0,25 punts percentuals per deixar-lo, de moment, en 1,25%. En la seva aparició d'ahir a Frankfurt, Trichet no va descartar nous increments, per bé que tampoc s'hi va voler referir explícitament. No obstant, el fet que el màxim guardià de l'euro pronunciés que mantindrà una "estricta vigilància" sobre l'evolució dels preus, o que definís la política monetària d'"acomodatícia" i evités assenyalar que els tipus estan "en un nivell adequat" va ser interpretat per tots els analistes com que s'aproximen inexorablement nous increments, si no al maig, segurament ja al juny.
En els mercats, de fet, es compta amb una sèrie de pujades que fixarien el tipus d'interès a final de l'any en 1,75%. "No hem decidit si aquest serà o no el primer d'una sèrie d'increments, però farem el que calgui per contenir la inflació", va puntualitzar Trichet, i va destacar que la decisió d'incrementar-lo ahir s'havia pres "per unanimitat" en el consell de govern del Banc Central Europeu.
El pas que va fer l'ens emissor no és, malgrat tot, cap sorpresa. A principis de març, Trichet ja havia advertit que els perills de la inflació requerien una "gran vigilància". L'índex d'inflació a l'eurozona ha arribat, segons les últimes valoracions, a un 2,6%. L'objectiu declarat del BCE és deixar aquest valor per sota del 2%. Amb aquest increment de tipus, el Banc Central troba una forma de tallar de soca-rel qualsevol mostra d'espiral inflacionista, que es produiria si s'apugen els salaris i els preus com a reacció a la pujada de les matèries primeres.
L'adéu als diners barats, amb tot, pot ser una aventura amb conseqüències desconegudes. El BCE canvia per primer cop el seu curs de política monetària abans que el Sistema de Reserva Federal nord-americà. "Ni teníem el sentiment de seguir ningú en el passat ni ara ens sentim líders de res. Simplement volem garantir l'estabilitat de preus", va raonar Trichet, i va emfatitzar que "no acceptarem una segona ronda d'efectes" inflacionaris.
Més problemes per a la perifèria
El mandatari francès va haver de defensar-se igualment de les crítiques que l'increment del preu dels diners alentirà més la recuperació dels països amb més dèficit estatal, com Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya, que veuran molt encarits els crèdits: "El BCE pren decisions per a tots els ciutadans europeus, no per a països en concret. I en tot cas, pensem en el mig termini, no en el curt".
En el cas d'Espanya, l'encariment notable de les hipoteques perjudicarà famílies i empreses. Amb l'increment dels tipus hi haurà menys renda disponible, menys consum i menys inversió.
