LA CRISI DE L'EURO
Crònica 16/08/2011

"El BCE està complint escrupolosament amb el seu mandat"

Acords UE "Són l'avenç més substancial per salvar l'euro" Crisi "S'han d'ordenar les finances públiques com a prerequisit necessari per créixer en el futur" Xina "Té molt d'interès en l'estabilitat de l'euro"

D.m.
3 min
Oliver creu que sense control dels comptes públics no hi haurà creixement.

L'última crisi borsària ha reobert el debat entre els economistes sobre com afrontar els atacs dels especuladors. Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada de la UAB, defensa la validesa dels acords del 21 de juliol i la política del BCE.

Com s'explica que davant la mateixa crisi la Fed i el BCE apliquin mesures diferents?

La situació econòmica i financera no és la mateixa. Als EUA els problemes actuals deriven del col·lapse del mercat immobiliari, l'elevada taxa d'atur, les dificultats de generar ocupació i, en especial, del manteniment de polítiques fiscals i monetàries molt expansives. A l'àrea de l'euro, Alemanya i els països centreeuropeus estan creixent sòlidament, tot i que ja s'anticipava un menor avenç del PIB el segon semestre. I tot i que el deute públic de l'àrea està a l'entorn del 85%, se situa força per sota el dels EUA.

A qui beneficia l'actual política del BCE?

El BCE està complint escrupolosament amb el seu mandat de mantenir l'estabilitat de preus i l'estabilitat financera. Per mantenir-la ha concedit crèdits d'import il·limitat i a baix cost al sistema financer europeu (i aquí hi ha l'espanyol). A més a més, té un programa limitat de compra de deute públic, que va posar en marxa l'any passat i que ara ha estat utilitzat per adquirir deute italià i espanyol.

I com és que Espanya i Catalunya no se'n surten?

Nosaltres, a diferència d'Alemanya i altres països centreeuropeus, hem patit un doble xoc: interior, procedent dels excessos del sector immobiliari, i exterior, la crisi financera. A Espanya, el deute privat (crèdit bancari i altres deutes) ha passat del 140% del PIB a principis del 2000 a vora el 300% d'ara. I a Catalunya igual. El pes d'aquest endeutament està afectant la concessió de nou crèdit. A aquests elements cal sumar-hi l'atur. I, finalment, i com a resultat de l'ensorrament dels ingressos públics, el dèficit ha augmentat fortament, que és el que castiguen els mercats.

Quina és la importància dels acords europeus del 21 de juliol?

Cabdal. Des del meu punt de vista, són l'avenç més substancial cap al salvament de l'euro i la creació d'una política fiscal i un govern econòmic comuns. A més a més, em semblen també importants pel que tenen de consens: tothom ha hagut de cedir en les seves pretensions. Alemanya i altres països centreeuropeus (Holanda, Àustria, Finlàndia) perquè han permès que el Fons pugui comprar deute de països amb dificultats i prestar-los recursos abans que necessitin intervencions més severes. Això vol dir que, lentament, els polítics d'aquests països estan acceptant que els seus contribuents corrin més riscos amb els del sud.

Quan seran realment efectius aquests fons de rescat contra els atacs dels especuladors?

Eslovàquia i, en menor mesura, Finlàndia, no acaben de donar el ple suport a l'acord del 21 de juliol. I a la mateixa Alemanya, el partit Liberal, ara al govern, i una part de la CDU de Merkel, condicionen el seu suport al fet que els països amb problemes facin més esforços (d'aquí la trucada de Merkel a Berlusconi) i que, en especial, es dissenyin controls molt estrictes de com avancen en les reformes. A finals de setembre cal esperar que els Parlaments dels 17 països de l'eurozona hagin donat el vistiplau als acords del 21 de juliol.

L'últim capítol de la crisi del deute ha afectat especialment Itàlia. Per què?

Itàlia ha dormit a la palla. Un país amb un deute del 120% del PIB (el més gran entre els països importants de la Unió Europea) no pot donar l'espectacle de mitjans de juliol, en què Berlusconi es riu públicament del ministre d'Hisenda, Giulio Tremonti, i avança que no està d'acord amb les mesures d'ajust.

D'on surten els diners del BCE?

El BCE, com qualsevol banc central, necessita uns recursos i, per això, té un capital, que és aportat pels bancs centrals de cada país. Alemanya hi aporta una tercera part.

Com es pot trobar l'equilibri entre el creixement i l'ajust del dèficit?

Aquesta crisi, en especial als EUA i també a la Gran Bretanya i els països perifèrics de l'àrea de l'euro, és una crisi de balanços, d'excessos de deute, de massa palanquejament, que s'ha de retornar els pròxims anys. I una crisi de deute privat, com era inicialment, s'ha convertit, al final, en una crisi de deute públic. Totes dues situacions no tenen cap altra sortida que l'ajust fiscal i el creixement econòmic. Ara bé, en aquests moments, en països com el nostre i, probablement també als EUA per la seva dependència de l'estalvi de la resta del món, el més important és ordenar les finances públiques, com un prerequisit necessari per créixer en el futur.

Quin paper juga la Xina?

La Xina està interessada en l'estabilitat de l'euro, perquè les seves reserves exteriors tenen un 25% en euros i vora un 70% en dòlars.

stats