Crònica 10/02/2012

El BCE, obert a participar en la reestructuració del deute grec

El president del BCE, Mario Draghi, nega una ajuda directa, però obre altres fórmules que podrien beneficiar Grècia. El preu del diner seguirà en l'1% si l'economia no empitjora.

Isaac Lluch
2 min
El president del BCE, Mario Draghi, ahir a Frankfurt en un moment de la intervenció.

BERLÍN.En el dia decisiu per a Atenes, el guardià de la moneda comuna europea es va mantenir a l'aguait. Treure-li les castanyes del foc a Grècia no ho farà. Just abans de la trobada de l'Eurogrup, el president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, no va voler ser gaire concret sobre si -i com- l'entitat emissora contribuirà a una condonació del deute grec. Si bé va refusar de ple assumir pèrdues, va deixar una porta oberta a distribuir els beneficis que podrien generar els bons hel·lens que té en el seu balanç entre els estats de l'eurozona. "Les especulacions sobre una possible participació del BCE en una quitança no tenen cap fonament", va ressaltar Draghi.

I és que ajudar directament Grècia, a més, despertaria l'avidesa. De seguida Irlanda, per exemple, reclamaria concessions financeres del BCE. Si el Banc Central participa en la retallada de deute grec, la posició de negociació de Grècia s'enfortiria, va dir el ministre de Finances irlandès, Michael Noonan.

Repartir beneficis

Altrament, Draghi es va afanyar a recordar que el finançament directe d'un país membre de la zona euro queda prohibit pels tractats. "No farem trucs" per evitar aquesta prohibició, va assenyalar el banquer italià. Però "si el BCE reparteix una part dels seus beneficis als països membres això no seria cap finançament a estats", va precisar.

El Banc Central Europeu és un dels principals creditors de Grècia, ja que compta en el seu balanç amb uns 50.000 milions d'euros en títols de deute, que va començar a adquirir el 2010 a preus per sota de la seva cotització actual. Draghi va evitar aclarir si el BCE vendrà al Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF) aquests bons estatals grecs, adquirits en el mercat secundari a un preu mitjà un 20% o 25% per sota del seu valor nominal. Si l'ens emissor els ven a aquest preu comportarà a la pràctica que Grècia haurà de pagar un 20% o 25% menys quan vencin. La lògica de l'operació preveu que si el BCE es decideix a canviar els bons grecs per d'altres de l'EFSF, el fons de rescat temporal de la UE revendria aquests bons a Grècia al mateix preu que va pagar al Banc Central. La mesura reduiria el deute en 11.000 milions d'euros.

El BCE va complir amb les previsions en mantenir els tipus d'interès en l'1%, sempre que la economia no empitjori i amb la intenció de no espantar els mercats. Draghi també va anunciar que augmentarà, en un risc "assumible", el nombre d'actius de crèdit que acceptarà com a garantia en les operacions de refinançament. L'ens emissor, que busca facilitar que els bancs accedeixin a la liquiditat que ofereix, espera una demanda substancial en la segona subhasta extraordinària de liquiditat a tres anys del 29 de febrer, que podria ser, de nou, d'uns 500.000 milions d'euros.

stats