El BCE passa a l'atac

Barcelona.La incertesa sobre la resposta dels mercats a la històrica rebaixa del deute dels Estats Units va mobilitzar durant el cap de setmana els dirigents dels països del G-7 i del G-20, i també als responsables dels bancs centrals d'arreu del món. Standard & Poor's -l'agència de ràting que va decidir rebaixar la nota del deute dels Estats Units- deia a través del seu portaveu a Europa que no esperava que les borses i els mercats de deute tinguessin una "reacció estrepitosa" al toc d'atenció que s'ha donat a la primera economia del món perquè era una notícia esperada. Però ningú no s'ho va acabar de creure i, d'urgència, el BCE va canviar de tàctica per intentar salvar la situació. L'entitat monetària comprarà deute espanyol i italià després que la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, acordessin que calia fer un tomb a la situació per salvar els plats.

El comunicat conjunt d'Alemanya i França felicitava Itàlia i Espanya per les reformes compromeses -i en el cas espanyol, parcialment executades- però exigia celeritat i fermesa en l'aplicació de les mesures. El cas és que el consens de les dues grans economies de la zona euro va fer decantar la posició del BCE, reunit de manera extraordinària a petició del seu president, Jean-Claude Trichet, per prendre una decisió sobre la necessitat d'intervenir decisivament en els mercats de deute.

El consell del Banc Central Europeu (BCE) va reunir-se dijous -una trobada que fa cada mes, entre d'altres coses, per fixar el preu del diner a la zona euro-. Les seves conclu sions, només insinuades per Jean-Claude Trichet, van tenir un efecte colpidor en els mercats aquella jornada. Les borses es van ensorrar i la prima de risc d'Itàlia i Espanya -el sobrecost que paguen aquests dos països per finançar-se- es van disparar fins a tocar màxims mai vistos des de l'entrada de l'euro.

Tot perquè l'autoritat monetària europea va tancar la porta a comprar deute italià i espanyol, una decisió que l'ha convertida en la diana de les crítiques de mitja Europa. Ahir mateix la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Elena Salgado, reclamava al BCE que fes "la seva feina", que segons la ministra és assegurar l'estabilitat a la zona euro. L'altra meitat d'Europa seria Alemanya, contrària fins ahir al fet que el BCE adquirís bons d'aquests dos estats.

La cancellera Angela Merkel i els seus assessors no només eren contraris a comprar deute italià i espanyol. Tampoc no volien sentir a parlar d'augmentar el fons de rescat europeu (EFSF), un dels esculls en què s'encallaven les converses dels líders europeus en totes les seves trobades. Però ahir Merkel i Sarkozy també van canviar d'opinió sobre el Fons d'Estabilitat Europea. Van decidir que aquest mecanisme tindrà capacitat per comprar bons dels països amb problemes, sotmesos a la pressió dels especuladors. Els líders alemany i francès es van comprometre a aconseguir el suport dels parlaments nacionals perquè l'EFSF tingui nous poders a finals de setembre.

Pànic a la borsa?

Amb aquesta decisió, afavorida pels líders de les dues grans economies de la zona euro, el mercat de deute pot haver esquivat una altra jornada de pànic. Però les places borsàries encara han de pair la rebaixa que ha dut a terme Standard & Poor's de la nota del deute dels Estats Units. L'agència creu que fa temps que els mercats donaven per descomptada la decisió i no esperen cap daltabaix. Però no tothom pensa igual, per començar, l'expresident de la FED, Alan Greenspan, que va donar per fet que les borses continuaran baixant. I un altre toc d'alerta. S&P va etzibar que la rebaixa pot no ser l'última.