Salman Xaikh: "Baixar al-Assad està repetint a Homs les massacres del seu pare"

El règim sirià va tornar a bombardejar ahir la ciutat de Homs, un dels epicentres de la revolta que va començar fa onze mesos contra el règim de Baixar al-Assad. L'oposició va declarar que 42 civils van morir a la ciutat, víctimes que se sumen als 200 morts dels atacs de la nit de divendres a dissabte. Els activistes van denunciar que l'artilleria havia destruït una de les clíniques on es guarien els ferits del primer atac. Salman Shaikh és un dels analistes de referència sobre el Pròxim Orient. Ha estat assessor de les Nacions Unides i del govern de Qatar i avui dirigeix el Brookings Doha Center, un dels principals centres de recerca política del món. Ha estat a Barcelona convidat per l'Institut Europeu de la Mediterrània i la Fundació Bertelsmann i explica per a l'ARA les perspectives de la crisi siriana.

Té raó l'oposició siriana quan afirma que el veto rus i xinès d'una resolució de condemna al Consell de Seguretat de l'ONU és una "llicència per matar amb impunitat"?

Baixar al-Assad està fent a Homs la mateixa massacre que el seu pare va fer a Hama el 1982. És la mateixa estratègia: primer bombardejar i després entrar casa per casa. No hi ha dubte que davant la falta de consens internacional, el règim reacciona amb una escalada de violència. La solució que vol imposar Baixar al-Assad no li està funcionant, i sembla que el règim no en té cap altra: la revolta no s'aturarà, encara que costi moltes vides.

Després del veto, la via diplomàtica està tancada definitivament?

Almenys durant uns mesos, però crec que s'hi ha d'insistir, perquè qualsevol iniciativa que no compti amb el suport del Consell de Seguretat de les Nacions Unides està condemnada al fracàs. Lamentablement, crec que encara veurem milers de morts.

Quina és l'alternativa?

No n'hi ha cap altra. És previsible que davant el bloqueig, alguns països del Golf optin per armar l'oposició. Això si no ho han començat a fer ja. No hi haurà una intervenció militar internacional: tant els Estats Units, com Europa i la majoria de països àrabs ho han descartat. No crec en una sortida com la de Líbia. Més aviat crec que s'aplicarà una solució semblant a la del Iemen: facilitar al president sirià Baixar al-Assad un exili amb garanties a canvi d'una transició política controlada.

El règim no és immune a la pressió internacional?

Caldria pressionar molt més Baixar al-Assad i el seu entorn: més sancions i potser processar-lo al Tribunal Penal Internacional. La zona d'exclusió aèria no és una alternativa, perquè suposaria una intervenció militar, però sí que es podrien establir corredors humanitaris per casos com el de Homs, o bé unes zones segures al voltant de les fronteres de Turquia o Jordània, per facilitar la sortida de la gent. Rússia demana temps per convèncer el règim, però això mateix és el que van intentar fa uns mesos els seus aliats més propers, com Turquia i Qatar. I el resultat ha estat una pèrdua de temps.

L'oposició siriana s'ha quedat sola a escala internacional per culpa de l'experiència a Líbia?

El problema és el que va passar just després de la intervenció, tant en el cas libi com en el de l'Iraq. Cal convèncer Moscou que els seus interessos no es perdran en la Síria post-Assad. Que ells podran ser part de la transició.

Què fa diferent el règim sirià en el context de la Primavera Àrab?

Hi ha factors interns: Baixar al-Assad ha fet una campanya de propaganda que va convèncer un sector de la població, primer que era un autèntic reformista, i després que l'alternativa és "ell o el caos"; també hi ha l'herència d'anys d'enfrontament ètnic i imposat pel règim i, en tercer lloc, una oposició dividida després de més de 48 anys de dictadura, presó i tortures. I després hi ha els factors exteriors, que són igual d'importants: el que passi a Síria té implicacions a tota una regió explosiva, que és estratègica.