Els problemes d'una fusió amb Bankia

BARCELONAEl mercat espera moviments al voltant de Bankia i CaixaBank. Aquesta mateixa setmana, Isidre Fainé, president de la primera entitat financera catalana, ha negat amb rotunditat que ni tan sols s'estigui estudiant aquesta possibilitat. "No hi ha cap negociació amb Bankia -va dir Fainé dimecres- ni cap equip que hi treballi, ni tampoc hi ha papers de Bankia: és la veritat".

Tot i així, la direcció de CaixaBank ja ha ordenat a alguns dels seus treballadors que es preparin per si han d'integrar al sistema informàtic 3.000 oficines més a finals de febrer, segons ha pogut saber l'ARA. Bankia té, precisament, 3.362 oficines, segons les dades de la mateixa companyia. Una eventual fusió amb CaixaBank generaria un gegant de 40.000 treballadors, més del doble que l'altra gran empresa catalana, Seat.

La unió entre les dues antigues caixes d'estalvis de referència a Catalunya i Madrid no és un projecte nou. Fa anys que s'especula amb aquesta opció i, de fet, abans que arribés a la presidència de Bankia, l'entorn de Rodrigo Rato ja va fer circular que veia amb bons ulls una fusió entre Caja Madrid i La Caixa -que eren els seus noms d'aleshores-. D'això ja en fa dos anys però, pel motiu que sigui, mai va prosperar.

Ara aquesta possibilitat ha ressuscitat. El nou govern espanyol vol que les entitats amb més problemes es fusionin amb d'altres que estan sanejades, i si pot ser ràpidament. Bankia és l'entitat espanyola amb més exposició immobiliària, amb 33.000 milions de crèdits amb finalitat immobiliària i més de 18.000 milions d'euros en sòl. CaixaBank, en canvi, té crèdits valorats en 26.000 milions i gairebé una tercera part de sòl (7.000 milions). Els actius immobiliaris són, precisament, la principal font de problemes de Bankia i el gran obstacle perquè cap entitat hi estigui interessada. Aquests són els principals problemes que tindria una eventual fusió entre Bankia i CaixaBank.

Qui es queda els actius?

El contribuent haurà d'acabar pagant d'una manera o d'una altra

Abans de les últimes eleccions, Mariano Rajoy i el seu entorn van insinuar en diverses ocasions que el PP crearia un banc dolent si guanyava les eleccions. Però, una vegada guanyades, Rajoy s'ha fet enrere. El banc dolent (una entitat pública que es quedi amb tots els actius tòxics de la banca) hauria alliberat les entitats dels seus problemes immobiliaris, això sí: a costa del contribuent.

Sembla que les entitats estan actualment en un estira-i-arronsa amb el govern espanyol perquè el Fons de Garantia (un organisme públic creat per assumir els costos de la reestructuració del sector financer) sigui qui es quedi els actius problemàtics d'entitats poc sanejades com Bankia. És a dir, que el contribuent també n'assumeixi el cost. "Ningú es fusionarà gratis", explica Juan Ignacio Sanz, professor de dret privat d'Esade i expert en reestructuracions bancàries. Sanz opina que, si el govern vol forçar una fusió, l'Estat haurà d'assumir una part dels actius tòxics. Aquest expert recorda que La Caixa ja va fer un "favor" quedant-se amb entitats com Caixa Girona i Bankpime, però avisa que la de Bankia és una operació molt més delicada. "Si l'operació no surt bé et pot enfonsar", assegura.

On seria la seu?

Una integració operativament complicada, i també políticament

Un dels grans dubtes és com quedarien repartits els centres de poder de l'entitat resultant. CaixaBank té una posició de força perquè és una entitat sanejada que en compraria una de debilitada (per molt que sigui més gran en nombre d'actius) i considera innegociable mantenir la seu central a Barcelona. Un dels grans dubtes és si també existiria una seu important a Madrid, que és on hi ha el poder financer espanyol, i com es repartirien els càrrecs entre Isidre Fainé i Rodrigo Rato.

Tradicionalment, La Caixa ha estat l'entitat amb més oficines de l'Estat (té les mateixes que Santander i BBVA junts), però sembla difícil que l'entitat decidís mantenir els més de 40.000 treballadors i les gairebé 8.500 oficines que tindria el nou banc. Els sindicats de moment no han avaluat quants acomiadaments o tancaments hi hauria perquè encara "no hi ha res en ferm". En tot cas, Juan Ignacio Sanz assegura que seria una operació "molt complicada", encara que només sigui per la integració dels sistemes informàtics: "Unnim és una entitat molt petita i fa mesos que estan treballant per fusionar-la amb una altra".

Juan María Nin, el conseller delegat de CaixaBank, és un expert en fusions gràcies a la seva experiència al Banc Sabadell, des d'on va pilotar les adquisicions de Banco Atlántico i Banco Urquijo.

Hi hauria ingerències?

El govern autonòmic ha tingut gran capacitat d'influència a Caja Madrid

La possibilitat d'ingerències polítiques ha baixat molt des que les caixes s'han convertit en bancs. De totes maneres, la fusió també generaria un xoc cultural entre dues antigues caixes d'estalvis que van estar sotmeses a diferents graus de politització. Mentre que La Caixa sempre s'ha volgut mantenir independent (cosa que en alguna ocasió l'ha portat a xocar amb la Generalitat, especialment durant l'etapa de Jordi Pujol), Caja Madrid estava molt vinculada al poder autonòmic madrileny. L'Asamblea de Madrid fins i tot tenia dret a nomenar alguns dels seus consellers.

Rodrigo Rato

2 anys de president

El president de Bankia va arribar al càrrec el 2009, quan encara era Caja Madrid, per pilotar la reconversió de l'entitat.

L'entitat amb més 'totxo'

El banc madrileny és l'entitat espanyola amb més exposició al sector immobiliari, amb 33.000 milions en crèdits. A més, Bankia té una taxa de morositat que supera el nivell crític del 7%.

Isidre Fainé

30 anys a La Caixa

Fainé compleix aquest any el seu 30è aniversari a l'entitat catalana, que presideix des del 2007.

Posició més còmoda

L'entitat té menys crèdits immobiliaris (26.000 milions) i menys sòl (7.000 milions) que Bankia. Això i la seva taxa de morositat (4,6%) li proporcionen una posició més còmoda que la de l'entitat madrilenya.