MOVIMENTS SOCIALS ALS EUA
Crònica 06/11/2011

Barbara Ehrenreich: "Obama no escolta els 'indignats' perquè necessita Wall Street"

Decepció "Molts joves no tornaran a votar per Obama a les pròximes eleccions presidencials" Contestació "Hi ha acampades en més de 1.600 ciutats dels EUA"

Ariadna Matamoros
3 min
La periodista, assagista i activista nord-americana Barbara Ehrenreich al CCCB durant una xerrada, dimecres.

Barbara Ehrenreich (1941), periodista i assagista nord-americana, ha recuperat l'esperança amb el sorgiment del moviment Ocupa Wall Street, els indignats dels Estats Units que des d'octubre acampen a les principals ciutats del país. Aquesta veterana activista defensa que, amb la unió, el canvi és possible.

Quina opinió té del sorgiment del moviment Ocupa Wall Street?

És molt emocionant. En els últims quatre anys ens preguntàvem fins quan la gent aguantaria i en quin moment veuríem alguna resistència o acció. La resposta el 2009 semblava ser el Tea Party. La pitjor crisi econòmica des dels anys trenta ens havia portat un moviment d'extrema dreta. Va ser molt depressiu. Però tot va canviar des de principis d'octubre...

Per què ara? Fa anys que es noten les conseqüències de la crisi...

Hi ha una profunda desil·lusió amb el sistema polític, perquè és corrupte. Els americans pensem que la corrupció és cosa d'altres països, però com podem pensar que el nostre sistema no és corrupte quan els diners controlen la política? A les pròximes eleccions, tot i que no tinc gaires arguments, votaré de nou per Obama. El meu fill no. I com ell, molts joves.

I quina és la resposta d'Obama a aquestes queixes?

Molts dels alcaldes que estan enviant la policia a dissoldre les acampades d'Ocupa Wall Street, presents en 1.600 ciutats, són demòcrates. Això ha fet enfadar molta gent progressista. Obama podria trucar a molts d'aquests alcaldes i dir-los que no carreguin contra els manifestants. Si ni tan sols pot fer això, no sé què deu tenir pensat...

Per què no reacciona, el president?

Obama no escolta ni parla amb els manifestants perquè necessita Wall Street. Una bona part dels diners que ha recaptat per a la seva campanya electoral prové de Wall Street. Ara només pensa en això.

Les acampades tenen continuïtat?

Un dels reptes serà l'hivern. A Boston, Chicago i Nova York ja comença a fer fred i és especialment dur per als manifestants, ja que la policia els ha retirat les estufes. Després hi ha la persecució policial i el fet que no tothom pot acampar. Hi ha indignades embarassades, gent amb fills o gent gran que no es queden a dormir a les tendes. Les acampades tenen un final, però veurem un altre tipus d'aproximació, com la manifestació d'aquesta setmana a Ockland, en què els manifestants van fer una crida a una vaga general i van paralitzar el port gràcies a la complicitat dels sindicats. Hi haurà més accions com aquesta i la gent començarà a moure's en espais tancats.

Però la gent els dóna suport?

Els sondejos recents mostren que prop del 50% dels nord-americans aproven Ocupa Wall Street, mentre que només un 20% tenen simpatia pel Tea Pary. Això és un gran cavi. Molta gent que va donar suport al Tea Party estava enfadada pel deute del país i altres desigualtats, i l'única manera d'expressar aquest descontentament va ser a través d'aquest moviment. Però ara amb Ocupa Wall Streetveuen alguna cosa més, no només ràbia, sinó ambició i canvi.

En què es concretarà el moviment Ocupa Wall Street?

No crec que aquest descontentament cap al sistema es tradueixi en acció política. Els dos grans partits no recolliran les queixes dels indignats i als Estats Units és molt difícil que es formi un tercer partit, va gairebé contra la llei. Crec que derivarà en un moviment d'acció social, amb accions a favor dels més desfavorits.

Què n'opina dels candidats per a les primàries republicanes?

Són caricatures i és millor no valorar-ho. Herman Cain diu que si no ets ric i no tens feina només et pots culpar a tu mateix. La recessió ha fet que no es pugui parlar seriosament així. Els treballadors de la classe mitjana, que durant anys han pensat que tenien el que tenien perquè havien treballat molt, han vist com molts d'ells perdien la feina als 50 anys. La gent comença a descobrir que malgrat formar part del grup dels afortunats també han relliscat, i veuen com els seus fills tornen a casa després de la universitat perquè no troben una feina i no poden pagar els seus deutes. Són situacions que viuen milions de persones i continuarà passant fins que no ens ajuntem i ho canviem. Amb aquest panorama, discursos com els de Cain no tenen sentit. No crec que arribi gaire lluny.

stats