Barcelona aparca la xarxa de grans busos ràpids per la crisi
Barcelona.El caos de l'actual xarxa d'autobusos de Barcelona encara no té data de caducitat, després que l'Ajuntament de Barcelona anunciés ahir que paralitza l'inici de la revolucionària xarxa ortogonal, que preveia estructurar onze línies ràpides de bus sota el nom de Retbus. Les primeres línies de la nova xarxa quedaran congelades per manca de recursos econòmics, segons va explicar ahir la regidora de Mobilitat de l'Ajuntament, Assumpta Escarp, que va assegurar que aquesta xarxa requereix una infraestructura per a la qual no hi ha cap pressupost a l'Autoritat del Transport Metropolità. En la valoració d'Escarp hi havia certa intenció política, perquè l'ATM està presidida per CiU i aquesta entitat té el pressupost prorrogat pel Govern.
Els autobusos ràpids, que ha estat una reivindicació d'ERC des del 2007 i que es van presentar amb tot luxe de detalls ara fa un any en una jornada de treball a l'Escola de Camins de la Universitat Politècnica, no tenen ni data de sortida ni pressupost assignat, cosa que també ha encès els ànims de l'oposició municipal. Si no hi ha canvis a curt termini -i no se n'esperen-, Barcelona continuarà sine die amb l'actual traçat, hereu de les antigues línies de tramvia, que genera itineraris poc eficients i zones negres.
Segons les previsions inicials de desplegament, les dues primeres línies d'autobusos de Retbus havien d'estar operatives els primers mesos del 2011 per connectar plaça Espanya i Sarrià amb un recorregut similar al de la línia 30 però més directe, i la Zona Universitària i Fabra i Puig per la ronda del Mig amb una ruta semblant a la del bus 74. Els dos recorreguts que TMB estava ultimant s'havien d'engegar amb el tradicional autobús articulat de 18 metres a l'espera d'incorporar autobusos de gran capacitat, doblement articulats i de 24 metres de llargada, com els que s'usen a Curitiba, Bogotà, Hamburg, Amsterdam o París.
Capacitat i freqüència
L'objectiu d'aquest projecte de xarxa era, a banda de fer més eficient el sistema de connexions, combinar més freqüència de pas a les hores puntes -amb el pas coordinat amb els semàfors-i més capacitat per vehicle. La implantació estava prevista de manera progressiva, de manera que algunes de les noves línies poguessin substituir les actuals en cas de solapament, fins a arribar a un total d'onze línies: sis de verticals i cinc d'horitzontals, que havien de permetre creuar la ciutat per vies ràpides. La previsió era que al centre les parades estiguessin separades per uns 430 metres i als barris perifèrics, per 650. També calia retallar voreres i canviar elements de la via pública i la senyalització, però a dia d'avui, no hi ha pressupost. Ni gaires ganes.
