Barcelona atura la Rambla de Mar

Barcelona.Cosir els barris barcelonins del Raval i el Poble-sec i, de retruc, els districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc i construir la Rambla de Mar que connectés dues grans zones verdes com són el Parc de la Ciutadella i la muntanya de Montjuïc, a través d'una plataforma exclusiva per a vianants -amb el soterrament previ de la ronda Litoral-. Aquest va ser el macroprojecte que Itziar González, l'exregidora de Ciutat Vella, va deixar mig apuntat i en herència als futurs responsables del districte. Una gran inversió que perseguia el triple objectiu de guanyar espai cívic al costat del mar, accelerar reformes pendents com la del Paral·lel -que confluiria amb la nova rambla- i descongestionar de gent certes artèries excessivament carregades, com les mateixes Rambles. Ara, el canvi de color a l'Ajuntament de Barcelona i la necessitat de prioritzar les iniciatives socials en detriment dels grans projectes urbaní stics i no urgents, han situat aquesta reforma a la corda fluixa. No es farà. Si més no, durant els pròxims quatre anys.

La nova regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, ho té clar: "La idea és molt bonica, però ara mateix no ens la plantegem com una necessitat, no és prioritària i tenim molts fronts oberts en què les intervencions sí que són urgents, com millorar el confort dels veïns".

L'actual equip de govern, però, sí que s'ha compromès a mantenir projectes de canvi inclosos en aquesta idea de màxims, com la revitalització de l'avinguda del Paral·lel que, de moment, està congelada a l'espera d'una trobada prevista per a aquest setembre entre representants municipals i la Fundació El Molino (FEM), que servirà per analitzar aquells punts que ja s'havien consensuat amb l'anterior equip de govern i decidir si es tiren endavant o si s'hi introdueixen modificacions.

Més enllà del mandat

Reprendre la conversió del Paral·lel en un bulevard és una idea que compta amb el vistiplau de l'equip de Xavier Trias, que té clar que el projecte s'allargarà més enllà del mandat actual, tal com confirmen fonts municipals. El primer pas serà avaluar la feina feta fins ara i dissenyar la ruta. Elvira Vázquez, la presidenta de la FEM, destaca la "bona entesa que hi hagut sempre amb els representants municipals", fruit del conveni signat entre aquesta fundació privada i el consistori el 2009, amb una vigència inicial de cinc anys prorrogables, per revitalitzar el Paral·lel. D'aquest acord es desprèn la creació d'una comissió de seguiment, amb representació dels tres districtes que conflueixen a l'avinguda -Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i l'Eixample - i quatre regidories.

"El petroli de Barcelona"

És aquesta comissió, que ha incorporat també entitats del teixit associatiu, la que té programada la trobada aquest mes. Vázquez confia en un impuls definitiu per a una reforma que fa temps que es cou a foc lent i l'últim avenç de la qual és l'adquisició municipal del teatre Arnau, a l'espera del que pugui passar amb el solar de l'antic Talia. La presidenta de la FEM està convençuda que el Paral·lel és "el petroli de la ciutat, perquè suposa una gran capacitat d'oferta d'oci per als barcelonins i també per als milers i milers de creueristes que arriben al port". Una de les seves "obsessions" és poder fer talls parcials de l'avinguda amb finalitats lúdiques, com petites rèpliques de la festa -ja instaurada com a anual- del Paral·lel i poder muntar-hi una mena de fira de les arts escèniques al carrer.

Des de l'Ajuntament tenen clar que el projecte de reforma de l'avinguda -que ja compta amb una diagnosi i una sèrie de propostes fetes per vuit arquitectes- ha d'avançar de la mà d'una cooperació publicoprivada. Al Paral·lel, el mandat d'Hereu va acabar sense concretar la tirada endavant de les sis noves places que s'havien de crear fruit de la reconversió de les petites illes de doble accés de cotxes. Aquesta reforma -encara per fer- també preveia una reforma de la plaça de la Carbonera, que ha quedat sense un futur clar i que era una de les potes bàsiques de la proposta d'Itziar González. El projecte del front marítim pretenia guanyar aquest "espai perdut" per a la ciutadania.

Entre els arguments que, segons González, avalaven la gran inversió de la nova rambla hi havia també la possibilitat de donar bones sortides a reformes pendents, com la del Paral·lel, i connectar-lo millor a altres punts en procés de canvi, com el Moll de la Fusta. De fet, l'exregidora venia la idea de la rambla -sempre en petits auditoris- com la solució perfecta per obrir un nou espai cívic que pivotaria al voltant de quatre grans artèries de la ciutat: el Paral·lel, les Rambles, la Via Laietana i el passeig de Joan de Borbó.