LA CINQUENA EDICIÓ DEL CONCLAVE, QÜESTIONADA
Crònica 09/01/2011

Barcelona confia en Nàpols i Amman per al futur del Fòrum

Falten molts anys per a la cinquena edició del Fòrum de les Cultures, un invent que Barcelona ha aconseguit exportar fins ara a quatre ciutats. El Quebec, una de les seus del 2016, ha baixat del tren en marxa.

Albert Balanzà
4 min
Valparaiso, LAjuntament

Barcelona.A la seu de la Fundació Fòrum a Barcelona no s'expliquen la plantada del Quebec, tan referent per als catalans en altres qüestions com la política lingüística o els referèndums sobiranistes, i que ara ha llançat una galleda d'aigua freda a una de les apostes més mimades des de la capital catalana: el Fòrum de les Cultures, que per als entusiastes va permetre transformar la zona del Besòs i per als crítics no va ser res més que una despesa innecessària.

La cronologia de la qüestió quebequesa és extremadament ràpida: el 14 i 15 de setembre una delegació quebequesa d'alt rang presentava a Jordi Hereu la candidatura i ho aprofitava per visitar el 22@, el 20 de setembre per carta el Quebec llançava la proposta de candidatura conjunta amb la ciutat jordana d'Amman -també aspirant-, el 29 li era acceptada i el 4 d'octubre ja era proclamada pel Patronat de la Fundació Fòrum. Era la primera vegada des del 2004 que el Fòrum, després de celebrar-se a Monterrey el 2007 i a Valparaíso el 2010 i prevista el 2013 a Nàpols, havia de tenir una cocapitalitat innovadora: de punta a punta del globus, el Quebec i Amman compartirien esdeveniment.

El 22 de desembre, quan tot Catalunya estava pendent de la grossa de Nadal, una periodista quebequesa trucava a l'Ajuntament de Barcelona per confirmar que l'alcalde del Quebec capital, el liberal Régis Labeaume, havia anunciat la renúncia a l'organització del Fòrum. No hi va haver cap comunicació oficial, segons ha assegurat a l'ARA la directora general de la Fundació Fòrum, Mireia Belil. L'Ajuntament va evitar esbombar la mala notícia... però el cap de setmana CiU, a través dels seus contactes polítics al país francòfon, ho va saber i ho va filtrar.

El divan de Labeaume

Ningú a l'Ajuntament de Barcelona sap interpretar la plantada de Labeaume, que fins al 4 de desembre va estar treballant de manera més o menys positiva en el projecte. Les dues parts s'havien trobat per última vegada a Valparaíso, en la clausura d'una accidentada tercera edició del Fòrum a Xile, que s'havia reduït de 78 a 45 dies per la retallada econòmica causada pel terratrèmol i que no va comptar en la clausura amb l'alcalde Hereu. Labeaume havia sortit, de fet, amb algun estirabot ja al novembre, quan va avisar que es podria retirar de l'organització perquè Jordània no respectava els drets humans; pocs dies després també va indicar que se centraria en els Jocs d'Hivern del 2022 i abandonaria el Fòrum 2016 i just abans de la renúncia final va adjudicar els diners de l'esdeveniment a fer un amfiteatre per a la ciutat.

El resultat és que Amman s'ha quedat sola per organitzar el Fòrum de les Cultures del 2016. L'editor de la secció de local del diari The Jordan Times ha manifestat a l'ARA que "el municipi d'Amman diu que ho farà quan toqui, que està orgullós de tirar-ho endavant, i que no entra en discussions sobre les raons que han portat la ciutat canadenca a desdir-se'n", informa Anna Garcia.

El cert és que els mitjans de comunicació del regne haiximita no s'han fet gaire ressò del que envolta el Fòrum, els queda lluny, i tampoc ho han fet després de la deserció del Quebec. Fa unes setmanes l'alcalde d'Amman, Omar Maani, es mostrava eufòric per acollir "aquest fet cultural d'alt nivell que posarà la humanitat al davant alhora que obrirà vies per aprendre nous camins per pensar i conduir futures accions amb objectius, responsabilitat, passió i compromís sostenible". Jordània espera situar-se en el mapa internacional de la cultura i el turisme i espera que la celebració del Fòrum els ajudi a mostrar una altra cara del país, desvinculada de les notícies de la premsa del cor referides als seus reis, i molt especialment a la reina Rània, i que el món turístic els conegui més enllà de Petra.

Toca espavilar-se a Nàpols

Nàpols serà a partir del 10 d'abril del 2013 i fins al 21 de juliol, en qualsevol cas, la primera ciutat que recollirà l'estat de la qüestió del Fòrum i no ho farà sense patir els efectes de la crisi. La bandera de l'austeritat és el lema més utilitzat aquests dies pel centredreta i pel centreesquerra, que el 13 de desembre passat van pactar la pau del Fòrum a canvi d'una gestió acurada. La ciutat meridional italiana, que s'ha beneficiat de 220 milions d'euros provinents de la Unesco i de la Unió Europea, ja té una part de l'espai dedicat al Fòrum en funcionament i ha agafat exemples de reconversió de Monterrey, que el 2007 va transformar una zona industrial, i de Barcelona, perquè preveu descontaminar una zona marítima i allargar les línies de metro. Com a Barcelona, les veus crítiques també estan agafant força i les entitats agrupades al voltant de Napoliforum2013.net opinen que el Fòrum és "el cavall de Troia que permetrà una ferotge valorització turístico-inmobiliària del centre històric i de l'àrea de Bagnoli, i afavoriria l'expulsió de classes populars cap a la perifèria i la cimentificació del litoral de Coroglio".

La decepció de Valpo

Molt s'haurà d'esforçar Nàpols per aixecar el baix llistó de Valparaíso, que va tancar el 5 de desembre una celebració que ha tingut un impacte menor i només ha generat debat en clau local, informa Santi Mayor.

Valparaíso està considerada la capital cultural de Xile, però el suport al Fòrum va arribar només de l'Ajuntament, del govern regional i del programa de recuperació i desenvolupament urbà. Des de Valpo, com és coneguda la ciutat, algunes veus van criticar el centralisme de l'Estat per la manca d'interès però d'altres van lamentar que el seu consistori destinés 3 milions d'euros a un esdeveniment que consideren que alimenta la cultura del que és efímer i que va haver de reduir les pretensions inicials. El balanç oficial oscil·la entre la "molta satisfacció i alegria" de l'alcalde de Valparaíso, Jorge Castro, i la "perplexitat" de les organitzacions veïnals, que lamenten que la ciutat té pendent d'arreglar els vells ascensors que pugen cap als històrics turons que el 2003 van convertir Valpo en Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

stats