No són unes eleccions municipals qualssevol. A Barcelona no només està en joc l'alcaldia, sinó que el que es disputa és la continuïtat o la fi d'una hegemonia, la socialista, que fa 32 anys que dura. Això es podria dir de totes les eleccions municipals anteriors celebrades a Barcelona després del 1979, quan va guanyar Narcís Serra. Però aquesta és la primera vegada, si més no demoscòpicament parlant, que CiU ho pot aconseguir. Pel camí ho han intentat pesos pesants del nacionalisme català: Ramon Trias Fargas, Josep Maria Cullell, Miquel Roca i Joaquim Molins. Tots es van estavellar contra el mur socialista. Ara resulta que Xavier Trias el podria saltar.
Fa uns mesos, tothom ho donava per fet, començant pels dirigents de CiU després de l'espectacular resultat de les eleccions catalanes del 28 de novembre. Les enquestes donaven resultats d'escàndol a favor de Trias: 19 a 11. Però les coses no són exactament igual que fa gairebé sis mesos. Trias continua per davant en totes les enquestes conegudes, però en algunes la diferència s'ha reduït considerablement i les últimes donaven 14 regidors a CiU i 12 a Hereu. El canvi continua sent possible, però han ressuscitat els dubtes.
La moral de la tropa
Durant aquests mesos han passat bàsicament dues coses. La primera, que CiU ha governat en un clima difícil, marcat per les retallades, cosa que ha perjudicat Trias. La prova és que el govern de la Generalitat ha ajornat qualsevol decisió sobre ajustaments pressupostaris fins després de les eleccions. La segona és que Hereu ha ressuscitat, primer derrotant Montserrat Tura a les primàries i després fent una campanya en què ha sabut aixecar la moral de la tropa socialista, deprimida després del 28-N. I ho ha fet en solitari, tot i que a la recta final de campanya han anat apareixent dirigents nacionals a mesura que retallava la distància. A Hereu la campanya se li ha fet curta. Un dels seus assessors assegura que si les eleccions fossin al juliol, les guanyarien segur. Però les eleccions són avui.
En canvi, a Trias la campanya li sobrava. A priori, tenia guanyades les eleccions abans de començar i el més important ha estat no cometre errors. S'ha centrat en la idea del canvi i el moment àlgid el va tenir quan CiU va aconseguir que els socialistes catalans a Madrid votessin amb el PSOE contra el pagament dels fons de competitivitat. El PSC va quedar de nou en evidència i va donar munició electoral a CiU per a uns quants dies.
El punt flac de Trias és no haver-se negat a pactar amb el PP d'Alberto Fernández Díaz, que aquesta campanya s'ha tret la màscara i ha assumit sense complexos el discurs xenòfob, assegurant fins i tot que els immigrants porten malalties. El PP ha creuat una frontera democràtica que fins ara era respectada. Tot i això, les enquestes li donen unes bones expectatives electorals i pot tenir la clau de l'Ajuntament. Una clau incòmoda, que pot cremar a qui l'agafi. Només una majoria absoluta de Trias o Hereu o una sociovergència pot impedir que el PP entri al govern del consistori, però tant CiU com el PSC l'han descartada abans de les eleccions. A partir de demà tot pot ser diferent.
L'experiment d'Unitat
També pot ser molt diferent per a Jordi Portabella. Si l'experiment electoral d'Unitat per Barcelona amb Joan Laporta i Reagrupament obté una bona resposta electoral, pot marcar el camí del futur de l'independentisme després d'anys d'escissions i, personalment, li pot servir per situar-se com un dels candidats a dirigir ERC. En cas que punxi, Portabella passarà a engruixir la llista de dirigents republicans cremats electoralment, que ja és llarga.
Qui està més tranquil davant aquestes eleccions és Ricard Gomà. El gran objectiu del candidat d'ICV-EUiA era donar-se a conèixer, després de succeir Imma Mayol, cosa que ha aconseguit, i les enquestes li auguren el manteniment o fins i tot un augment de l'espai ecosocialista.
Però aquesta nit només hi haurà un guanyador: o Trias o Hereu. Si guanya el primer, CiU haurà aconseguit acumular el màxim poder institucional que ha tingut des de la Transició. Mai l'Ajuntament i la Generalitat han estat governats per CiU simultàniament. I Mas podrà respirar tranquil i tirar endavant la política d'ajustos del Govern, perquè la seva política haurà estat avalada pels electors. A més, es quedarà sense oposició, perquè al PSC esclatarà la crisi que té ajornada des del 28 de novembre. Només una victòria de Jordi Hereu pot maquillar el mal moment que viuen els socialistes, però tothom recordarà que si guanya ho farà malgrat el seu partit, fins i tot en contra. I això també tindrà repercussions al congrés del PSC de la tardor.
