Batasuna insta ETA a plegar i fa irreversible el procés de pau
Sant sebastiàL'antiga Batasuna està més que satisfeta dels resultats de la Conferència de Pau. Un dels portaveus de l'esquerra abertzale, Rufi Etxeberria, entén que les aportacions de la delegació internacional a la reunió de Sant Sebastià "obren un nou temps" al País Basc, i això li fa pensar que "la pau està més a prop que mai". En una compareixença que volia ser "solemne", celebrada en un hotel donostiarra, l'esquerra abertzale mostrava el seu "total i decidit suport a totes i a cadascuna de les conclusions" apuntades pel grup de Kofi Annan, l'exsecretari general de les Nacions Unides, que dilluns va ser a la Conferència de Pau. Era la seva manera de dir -evitant l'emplaçament directe- que ETA ha de seguir les recomanacions dels mediadors i cessar definitivament la seva activitat armada. En el torn de preguntes posterior, el polític guipuscoà deixava a banda el to escrit més genèric i era una mica més explícit: "El que esperem és una resposta positiva d'ETA a la interpel·lació que li ha traslladat la Conferència, i serà la mateixa ETA la que respondrà quan ho consideri oportú".
El regust irlandès de la declaració agrada als independentistes bascos. Tres dels sis mitjancers que van participar en la cimera -Gerry Adams, Bertie Ahern i Jonathan Powell- van ser protagonistes destacats dels acords de pau entre l'IRA i el Regne Unit. Les referències al diàleg i a la política per resoldre els problemes i la inclusió d'una consulta a la ciutadania com una mesura més que pot contribuir a una pau duradora evoquen el conflicte d'Irlanda del Nord entre republicans i unionistes. Acompanyat d'una trentena de dirigents de diferents èpoques de l'esquerra abertzale, Etxeberria destacava que la Conferència "ha plantejat de manera clara l'existència d'un conflicte polític que necessita una solució política" i del concurs de totes les forces basques -també del PP- per superar-lo.
Una taula política a la vista
La nova esquerra abertzale ja pensa en el dia després de l'esperat anunci d'ETA i pretén impulsar llavors una taula de partits per "desenvolupar un clima de diàleg constructiu" que condueixi a "un acord democràtic a Euskal Herria basat en el seu reconeixement nacional i en seu dret a l'autodeterminació". I fa una crida a la "classe política" per "esforçar-se per construir la pau i fer possible una solució definitiva" al problema basc. Amb aquesta proposta, els independentistes intenten posar les bases d'un fòrum de diàleg multilateral, que és una de les recomanacions del punt quatre de la declaració dels experts internacionals.
La Conferència de Pau de Sant Sebastià ha recuperat així la fórmula de les dues meses que es van intentar articular durant el frustrat procés de pau del 2005-2007. Aleshores només va funcionar, durant uns mesos i amb alts i baixos, la integrada per ETA i el govern espanyol -la "taula tècnica"-, mentre que la taula de partits -la política- mai no es va arribar a posar en marxa, i aquesta va ser una de les causes del fracàs d'aquell intent negociador. Tot i que la paternitat d'aquest doble sistema de diàleg cal atribuir-la al president dels socialistes bascos, Jesús Eguiguren, l'esquerra abertzale ràpidament se la va fer seva i la va convertir en el seu mètode per aconseguir la pau sota el nom d'Orain Herria, Orain Bakea.
Mentrestant, el PNB adverteix a ETA que el temps s'acaba i que és hora de prendre una decisió definitiva. Aralar i Eusko Alkartasuna -socis electorals de l'esquerra abertzale en la coalició Amaiur-, també esperen el comunicat d'ETA en què anunciï que no agafarà mai més les armes. El conseller d'Interior basc avisava ahir a ETA que "la pilota és a la seva teulada". Rodolfo Ares afegia que "els abertzales radicals necessitaven el suport de la conferència internacional per reclamar a ETA l'abandó de totes les activitats terroristes". L'executiu de Vitòria no se sent concernit per les recomanacions dels mediadors, entén que només a ETA li toca pronunciar-se sobre la violència i anunciar que plega. "El govern basc, per tant, no es planteja cap moviment", advertia la consellera-portaveu, Idoia Mendia.
