Batasuna fa un pas històric i rebutja ETA

MadridEs compleix el guió previst. Després de la treva d'ETA, l'esquerra abertzale va anunciar que la seva aposta per les vies democràtiques i pacífiques era "irreversible" i que el temps ho deixaria clar. Ahir, a Bilbao, l'antiga Batasuna va presentar els estatuts de la seva nova marca electoral que "rebutja", per primera vegada a la història, la violència com a instrument polític, incloent-hi la de l'organització terrorista.

Que el salt és qualitatiu i marca un abans i un després ho demostra la reacció del PSOE i la del govern espanyol, molt més tèbia. Un exemple: el secretari d'organització socialista, Marcel·lí Iglesias, va celebrar la "condemna" que havien fet els independentistes bascos d'ETA. Després, va matisar l'eufòria inicial i va admetre que era més adequat parlar de "rebuig", que és el que recullen els estatuts de la nova marca, el nom de la qual se sabrà avui.

Els promotors d'aquesta iniciativa política asseguren que han fet els deures i que han complert amb la llei de partits. Els estatuts inclouen un no claríssim a la violència que, segons va explicar l'advocat de la formació, Iñigo Iruin, afecta "obertament i sense embuts l'organització ETA, com a subjecte actiu de conductes que vulneren drets i llibertats fonamentals de les persones". Una de les principals novetats recau en les garanties que el partit dóna per assegurar que no tindrà "connivència política ni organitzativa" amb el terrorisme. El document preveu l'expulsió dels afiliats que incompleixin l'article 9 de la llei de partits, que estableix que una formació pot ser il·legalitzada si justifica, fomenta o dóna suport al terrorisme. L'allunyament respecte als mètodes d'ETA, subratllen, és "ferm i inequívoc". Amb aquestes credencials a la mà, convençuts que el partit s'emmarca en la plena legalitat espanyola, demà mateix en sol·licitaran la inclusió al registre de partits. No ho tindran gens fàcil.

Sí, però no

Els membres de l'esquerra abertzale tenen coll avall, des de fa setmanes, que serà molt difícil que puguin presentar-se a les eleccions municipals del maig i assumeixen, en privat, que el punt de no retorn serà en les autonòmiques del 2013. Aquest full de ruta és també el del govern espanyol, que vol i dol. Políticament, el PSOE i l'executiu de Rodríguez Zapatero donen la benvinguda als estatuts de la nova formació abertzale però, en el terreny dels fets, no estan disposats a fer ni un pas enrere: el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ja va anunciar que remetrà tota la informació de què disposa a la Fiscalia i a l'Advocacia de l'Estat perquè actuïn davant del Tribunal Suprem si creuen que el nou partit no compleix amb les lleis. Ara tenen vint dies per decidir si el nou partit acaba de la mateixa manera que Albertzale Sozialisten Batasuna (ASB) l'any 2007 i ni tan sols pot registrar-se. Els jutges, doncs, seran els que determinaran si es tracta senzillament de rentar la cara a un partit ja il·legalitzat o bé si es pot considerar una altra cosa. Sigui com sigui, les expectatives són pessimistes per als abertzales. Des del PSOE avisaven ahir que és "molt improbable" que aquesta formació sigui present a les urnes al maig.

És important, però, que l'entorn de Zapatero ha llençat senyals evidents a l'antiga Batasuna que el gest no els passa gens desapercebut i que el valoren a mitjà termini. Els socialistes admeten que és una "millora notable i una gran novetat" i que "políticament és molt important". Paraules que tornaran a topar amb el PP, que ja ha reclamat que se'ls barri el pas a les urnes.