PALMAQuan un professor jubilat comença una vaga de fam en lloc de gaudir del seu temps lliure hi ha alguna cosa que no va a l'hora. Doncs aquest és el cas de Jaume Bonet, que protesta d'aquesta manera contra els atacs del Govern Balear al català. El PP controla gairebé totes les institucions importants de l'arxipèlag i ha començat a rebaixar la situació de la llengua pròpia de les Illes Balears. La reacció no s'ha fet esperar i aquests últims mesos el conflicte ha esclatat amb tota mena d'accions reivindicatives.
Aquest cap de setmana, sense anar més lluny, hi ha actes a favor del català en divuit pobles de Mallorca, incloent-hi una cadena humana que ahir es va fer a Sineu. Formen part de la campanya Sí a la nostra llengua , organitzada per l'Obra Cultural Balear (OCB), que culminarà diumenge vinent amb una gran manifestació a Palma en contra de la modificació de la llei de funció pública que divendres va aprovar el consell de govern. És l'últim atac al català impulsat des del PP i, quan la majoria absoluta popular el ratifiqui al Parlament, permetrà que no calgui tenir cap coneixement de la llengua pròpia de les Illes Balears per ser-ne funcionari en alguna de les institucions.
El president, José Ramón Bauzá, manté que aquest canvi era una promesa electoral. Però mentre feia campanya també va prometre que no canviaria la llei de normalització lingüística, i els dos compromisos són incompatibles. S'hi han presentat més de 12.000 al·legacions en contra, i fins i tot alguns ajuntaments governats per alcaldes del PP s'han insubordinat criticant-la. De fet, segons una enquesta publicada dissabte al diari Ultima Hora , un de cada quatre votants del PP s'oposa a l'eliminació del coneixement de català com a requisit per ser funcionari. Per l'OCB, és "una actuació vergonyosa que demostra l'actitud antidemocràtica del govern Bauzá".
Però l'OCB, que sempre s'ha significat en favor del català, no és l'única entitat que protesta. Fa poc més d'un mes un grup d'universitaris reunits a sa Pobla van fundar el Moviment per la Llengua. De llavors ençà han aconseguit més de 7.500 adhesions a una petició pública en contra de la modificació de la llei de funció pública i que demana que el Parlament es comprometi a defensar la llei de normalització lingüística. Tenen el suport de tots els partits polítics excepte el PP i de personalitats com l'escriptor Quim Monzó, el senador basc Iñaki Anasagasti, l'actor Toni Albà o l'expresidenta del Consell de Mallorca Francina Armengol. De fet, fins i tot s'hi han sumat l'alcalde de Manacor, diputat i vicepresident del PP balear, Antoni Pastor, i l'expresident del Govern Balear pel PP Cristòfol Soler.
Ahir mateix es va presentar a Palma un altre col·lectiu, l'Assemblea de Mestres i Professors en Català, amb representants en més d'una cinquantena de centres. S'han afegit a la convocatòria de diumenge que ve i pretenen "organitzar una resistència dura i mantinguda en el temps" contra la política lingüística del govern. No descarten arribar a la vaga o fins i tot a la insubmissió lingüística. I és que una de les altres mesures polèmiques que vol aplicar el govern de Bauzá és retirar el decret de mínims, la norma que marca que com a mínim el 50% de les classes siguin en català. Els mestres de l'Assemblea s'oposen a la intenció del conseller d'Educació, Rafel Bosch, de dividir els alumnes més petits en grups segons els pares triïn que han d'aprendre a llegir i escriure en català o en espanyol.
Escridassats a sa Pobla
On es nota més l'espontaneïtat dels actes de defensa del català és al carrer. El president Bauzá i els altres membres del govern ho van veure a la revetlla de Sant Antoni, el 16 de gener, quan els va xiular i escridassar la major part dels que eren a la plaça Major de sa Pobla, plena a vessar. Però també els van xiular i escridassar a Felanitx, quan hi van fer un consell de govern a finals de gener, i a Palma, a l'acte institucional del Dia de les Illes Balears, el 29 de febrer. Mateo Isern, alcalde de Palma, ha tingut rebudes semblants a la Festa de l'Estendard i a la de Sant Sebastià.
Darrere la parella de joves professors de música que van interrompre a la festa de lliurament dels premis Ciutat de Palma al gener amb una pancarta a favor del català tampoc no hi havia cap grup. Un dels pocs escriptors en català que va assistir a la gala oficial en lloc d'anar a l'acte alternatiu on hi havia la majoria, el menorquí guanyador del premi Ciutat de Palma de novel·la, Josep Maria Quintana, va dir a la tarima que donaria els diners del guardó, precisament, a l'OCB.
