Beat'a'Boom I ara pel Sónar, no?
Davant la pregunta de si fa jazz o hip-hop, Marc Ayza es mostrava dubitatiu, però vist l'espectacle de divendres, Beat'a'Boom és clarament hip-hop. Això sí, un hip-hop avançat que defuig els tòpics del gènere, que l'amplia, que el dota d'una musicalitat sorprenent i el du a territoris insospitats. Un hip-hop estilitzat, tocat pel gust exquisit de què fa gala el bateria barceloní. També és cert que el seu projecte més conegut fins ara, Offering , sí que navega per aigües més jazzístiques, i és probable que Beat'a'Boom sorgeixi de la necessitat de dur molt més enllà una experimentació amb el hip-hop que per a Marc Ayza sembla que només acaba de començar.
La posada en escena de Beat'a'Boom és sòbria i elegant, com la manera que té Ayza de tocar la bateria: a la seva dreta, l'arsenal de teclats i sintetitzadors de Toni Saigí Chupi ; a l'esquerra, una taula compartida per Dj Helios i Visitor Vjs; i, al davant, l'MC de Washington BluRum13. Finalment, al fons, una pantalla que té un gran protagonisme, ja que les imatges que emet no es limitaran a il·lustrar o comentar els sons sinó que es convertiran, elles mateixes, en part essencial de la música.
Sense desmerèixer gens l'apartat instrumental, la gran audàcia d'Ayza i Helios és fer servir scratches , no només de seqüències sonores, sinó de seqüències d'imatges amb so i moviment. Així, al llarg de tot l'espectacle, el públic veu el que està sonant, que en la majoria de casos són gravacions d'instruments de percussió que, a banda de tenir la seva correspondència en pantalla, creen una base per a la música. La part instrumental que visualitzem, doncs, surt dels plats d'Helios, mentre que els Visitor Vjs -col·laboradors habituals dels Pinker Tones- es dediquen a mesclar aquests scratches amb imatges de la seva collita, des d'evocadors postals en blanc i negre a mutants geometries fractals.
Tenint en compte que els samples de percussió que escoltem i veiem formen part indissoluble de la música de Beat'a'Boom, costa separar una cosa de l'altra, però si fem l'esforç de tancar els ulls, el que tenim és una proposta de música avançada de molts quirats, i això que la de divendres era una estrena, per dir-ho així, mundial. Beat'a'Boom no havien tocat mai junts en directe i, tenint en compte que BluRum13 venia de Washington, els assajos havien estat limitats. Tot i això, les sensacions van ser immillorables. Ayza va comandar amb els seus grooves exquisits un desplegament inacabable d'idees musicals en què destaca Toni Saigí. La riquesa dels timbres i textures que van combinar-se en una sola nit fan pensar en un potencial inabastable. Per la seva banda, BluRum13 va oficiar de mestre de ceremònies amb gran correcció, tot i que, amb uns quants bolos més, segur que la cosa acabaria per explotar. Des d'aquí una petició: la pròxima al Sónar, no?
