ELECCIONS, 365 DIES DESPRÉS
Crònica 13/06/2011

Bèlgica: la crisi política més llarga del món

Esther Moix
3 min
Bèlgica: la crisi política  més llarga del món

Brussel·lesAvui fa un any, Bèlgica celebrava eleccions anticipades per aconseguir una nova coalició de govern després que l'executiu del democristià d'Yves Leterme perdés suport. Els comicis, però, no van sinó confirmar la distància entre els interessos dels belgues del nord, a Flandes, i els del sud, a Valònia. Els guanyadors van ser els sobiranistes flamencs de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) i els socialistes francòfons del Partit Socialista (PS), representants de les dues sensibilitats del país i amb l'element comú de no tenir majoria per governar en solitari. L'acord per fer un govern en coalició ha estat impossible i el resultat és el rècord mundial de la crisi política.

La N-VA, amb el polèmic Bart de Wever al capdavant, demana la independència de Flandes o bé, com a pla B, una reforma de l'Estat que l'eximeixi de contribuir a les finances de les regions de Brussel·les capital i de Valònia, així com també més autonomia i competències federades. Les reticències del PS, que representa l'empobrida regió francòfona, han impossibilitat l'acord.

L'última esperança del rei Albert II

El francòfon líder del PS, Elio Di Rupo, és l'última esperança d'Albert II, rei dels belgues, per sortir d'un desgovern que ha provocat, entre d'altres, que el primer ministre en funcions després d'un any hagi hagut d'aprovar uns pressupostos d'urgència i, fins i tot, dirigir la presidència europea de torn, el segon semestre del 2010.

Desesperat després d'encomanar mil i una missions de "preformació" de govern a gairebé tots els líders polítics del país, el monarca ha optat ara per la decisió salomònica d'encomanar al socialista francòfon Di Rupo formar un govern i, en cas d'aconseguir-ho, convertir-se en primer ministre. Si el president del PS aconsegueix ser el cap de govern, serà el primer cop en 30 anys que un francòfon es converteix en primer ministre de Bèlgica.

Di Rupo presentarà els pròxims dies una proposta en ferm de reforma de l'Estat que hauria de servir d'acord de mínims. "Estem disposats a donar més competències a les regions, però sense desmantellar el país", ha deixat clar Di Rupo a la N-VA.

Sigui qui sigui qui acabi governant, aquesta crisi ha posat de manifest que Bèlgica, tradicionalment governada per coalicions, és cada cop menys Bèlgica, i menys unió de regions amb llengües i tradicions diferents aplegades en un Estat federal, l'esperit que va dur aquests territoris a proclamar-se independents el 1830. "Bèlgica ja no és un matrimoni, és una cohabitació", deia dissabte l'editorial del diari francòfon de referència Le Soir , en un afortunat símil conjugal.

"Hem d'aconseguir una reforma equilibrada de l'Estat que ofereixi un nou futur i noves possibilitats a escala federal per a totes les regions i comunitats", va declarar el primer ministre en funcions, l'estoic Yves Leterme.

Per la seva banda, la ciutadania no s'ha mantingut al marge d'aquesta crisi política i ha protagonitzat algunes protestes per la manca de capacitat dels polítics per fer avançar el país cap a un acord de govern. El moviment universitari de l'autoanomenada revolució de les patates fregides (en referència al famós aperitiu belga) n'és un exemple. L'última acció és un manifest presentat per 25 personalitats i intel·lectuals belgues.

Cansats que els líders polítics no avancin, amb el manifest G1000 reclamen que siguin els ciutadans els que prenguin la iniciativa de la presa de decisions.

stats