Bèlgica perd el rumb
Mentre la Comissió Europea reclama mesures d'austeritat i la prima de risc es dispara, Bèlgica torna al col·lapse polític. L'home que havia de posar d'acord sis partits per formar govern tira la tovallola.
Gairebé un any i mig després de les eleccions, Bèlgica torna a estar totalment bloquejada. Quan semblava que tot estava encaminat per formar un nou govern abans de finals d'any, Elio Di Rupo, el negociador polític i fins ahir aspirant a primer ministre, va presentar la seva dimissió al rei Albert II. El socialista francòfon Di Rupo assegura que li és impossible superar l'últim obstacle, el pressupostos per al 2012. Els sis partits polítics que negocien la formació del govern de coalició no es posen d'acord per aprovar els comptes de l'any que ve, pas imprescindible per poder constituir el nou executiu.
El rei dels belgues, convalescent d'una operació quirúrgica, va rebre ahir a la tarda Di Rupo però va deixar en suspens la decisió d'acceptar o rebutjar la dimissió del líder socialista. Albert II, cansat de veure com els partits són incapaços de posar-se d'acord i preocupat per la difícil situació econòmica del país, va demanar als líders polítics que reflexionin sobre la gravetat de les conseqüències que tindria un fracàs definitiu de les negociacions.
La dimissió d'Elio Di Rupo després de mesos de diàleg i d'haver superat el principal obstacle, l'acord sobre reforma de l'estat per donar més poder a les regions, va sorprendre el país. Els partits que negocien la formació del govern -socialistes, liberals i democristiançs flamencs i francòfons- van trencar les negociacions sobre els pressupostos dilluns a la matinada, però ningú s'esperava que el negociador tirés la tovallola tan aviat.
El líder del partit liberal francòfon, Charles Michel, va acusar Di Rupo de fer teatre amb la seva dimissió. Segons Michel, les possibilitats d'acord estan intactes i la decisió del líder socialista és només una "posada en escena" per pressionar la resta de formacions i forçar-les a cedir. "Ens ha sorprès la decisió d'abandonar la taula de negociacions en un moment tan delicat pel país. Tenim la sensació de que aquest escenari ja estava escrit", va assegurar Michel. El líder dels liberals flamencs, Alexander De Croo, també va criticar Elio Di Rupo per la "pèrdua de temps inútil" que suposa la dimissió del socialista francòfon.
Si Albert II acaba per acceptar la renúncia del negociador, és probable que es convoquin noves eleccions. Tanmateix, celebrar uns nous comicis allargaria encara més la formació d'un nou govern (actualment segueix en funcions l'executiu liderat per Yves Leterme) i agreujaria la crisi econòmica. La prima de risc de Bèlgica s'ha disparat en els últims dies i la Comissió Europea reclama urgentment mesures d'austeritat per reduir el dèficit públic.
Flamencs i valons
Bèlgica viu una gravíssima crisi política sense precedents que l'ha convertit en el país del món amb més temps sense formar un nou govern després d'unes eleccions. Els comicis es van celebrar el juny del 2010 i des de llavors les formacions polítiques de les dues grans regions del país, Flandes i Valònia, han estat negociant el nou executiu. La dificultat per formar-lo està en l'obligació de constituir un govern de coalició amb partits de les dues regions. A més a més, abans de formar-lo els partits han de pactar el programa de govern, els pressupostos i, en aquest cas, una reforma de l'estat. Si Di Rupo no torna a la taula de negociacions, els pactes acordats fins ara acabaran a les escombraries.
Amb tot, el més possible és que el rei dels belgues decideixi avui no acceptar la dimissió d'Elio Di Rupo i l'animi a seguir negociant fins que hi hagi un acord.
