Ben vestits i disfressats de turistes per no cridar l'atenció

Barcelona.Són molt hàbils i saben com, quan i què és el que han de fer en cada moment. Últimament han canviat els patrons de la imatge. Ells es cuiden, s'afaiten i es compren roba bona per dissimular el que estan fent: robar. Elles es pinten, es vesteixen de turistes i fan veure que estan passejant pel centre de la ciutat amb un mapa o petonejant la seva parella. Els Mossos d'Esquadra tenen identificades tres categories de carteristes en funció de la seva procedència -constaten que la immensa majoria són estrangers- i manera d'actuar.

La primera tipologia de furtadors al metro correspon a famílies romaneses. Moltes acostumen a trobar-se a la zona d'El Molino, es reuneixen en bars del Paral·lel abans de començar la jornada. Delinqueixen en grups d'entre quatre i set persones i actuen conjuntament homes i dones, moltes vegades matrimonis. Són famílies que fan el seu horari laboral i quan es veuen pressionades pels Mossos d'Esquadra acostumen a marxar una temporada a París, Roma o Madrid, segons expliquen fonts policials. El seu mètode és molt organitzat. Dues persones simulen que entren al vagó i bloquegen la porta, mentre d'altres empenten el turista per darrera perquè accedeixi al vagó i aprofiten per prendre-li el que poden.

Una segona tipologia correspon a parelles d'origen sud-americà. Formen grups de dos i tres persones i simulen parelles d'enamorats per dissimular. Sovint es fan passar per turistes seguint el mètode del mapa que consisteix a vestir-se de turista i obrir un mapa o posar-se una jaqueta entre els braços per robar.

El tercer grup el formen homes d'origen magrebí. Es tracta de grups de dues i tres persones -mai dones-, que solen utilitzar el mètode de la taca per delinquir: "Et taquen i es disculpen netejant-te i mentre et despisten ja t'han pres la cartera", explica Vallès.

Només els diners

Els tres grups acostumen a fer el mateix un cop han robat la cartera: llençar-la i quedar-se només amb els diners. En el cas que també hagin aconseguit robar un telèfon mòbil, en treuen la targeta SIM. El paper dels Mossos es coordinar des d'una sala de control que rep molta informació. Hi ha patrulles de paisà i agents d'uniforme, a més de 400 vigilants de seguretat que treballen a Transports Metropolitans de Barcelona.

Les víctimes més fàcils són els turistes. Els Mossos expliquen que, a banda d'aprofitar-se del desconeixement que tenen del territori, escullen els estrangers com a presa perquè és més fàcil que, en el cas que hi hagi denúncia, els absolguin perquè el turista no s'arribi a presentar a judici i no hi hagi més proves. "Per això intentem posar en pràctica la prova preconstituïda, és a dir, que els turistes facin una declaració davant el jutge que després serveixi per al judici", explica Vallès. Això fa que, amb l'arribada del bon temps, els carteristes ja hagin encetat la seva particular caça del turista.

Sobre el terreny

Dimecres previ a Setmana Santa. Una del migdia. La coincidència, en una mateixa andana de l'estació de la línia 4 de Passeig de Gràcia, de fins a tres grups de carteristes diferents a la cacera dels més despistats és la millor prova que la temporada forta dels furts al metro comença a intuir-se. Van vestits amb roba molt nova. Alguns carreguen mapes de la ciutat i dissimulen mentre acaben de decidir-se per una presa o una altra. Repassen ràpid butxaques i motxilles. Els altres fingeixen anar separats sense perdre el contacte visual i, quan ho tenen clar, es dissenyen el pla que seguiran amb senyes.

La manera de funcionar és clara: s'esperen al més allunyats de les vies possible per distingir bé els objectius i quan el metro entra fan el que han acordat. Si hi ha turistes amb bosses i càmeres no hi ha dubte. Són els escollits. Fingeixen pujar al metro, però la majoria de cops no ho arriben a fer. Aguanten les portes, agafen el que poden i tornen a l'andana. Si la seva operació ha reeixit, canvien les bosses de mans i un les remena per treure els diners i desfer-se de la resta.