Els vestidets de faralaes són tendència a Barcelona. L'últim crit, el súmmum. Com a mínim, a la Rambla i rodalia, on si la llei de l'oferta i la demanda funciona -i això no es posa en dubte en temps de crisi, quan ningú s'arrisca amb productes sense sortida-, els turistes compren el vestidet típic de sevillana a cabassos. El puntet blanc sobre fons vermell coronat per la peineta i combinat amb la sabateta a joc i les castanyoles no ha perdut foguerada com un dels màxims exponents del souvenir català . Sense aconseguir, això sí, arraconar el no menys nostrat barret mexicà. Benvinguts a Barcelona!
L'ARA es proposa trobar, entre faralaes , algun vestit típic català. O, si més no, algun record que faci referència al país: missió impossible. Els venedors somriuen: "De Catalunya? No, només tenim la bandera". I alguns la venen directament estelada i si s'arrufa el nas, mostren l'espanyola. D'altres ho proven amb picardia camuflada d'ignorància i ensenyen orgullosos el vestit de faralaes . Fracàs. Cap souvenir on es pugui llegir el nom de Catalunya. Com a molt, la senyera i el ruc decorant tasses o una nina vestida de pubilla, que els mateixos venedors no ensenyen quan se'ls demana un souvenir típic català.
Barcelona com a ciutat té més fortuna, sobretot lligada al concepte de Gaudí. Aquest any una bailaora feta amb una mena de trencadís de coloraines s'erigeix com la reina de les botigues de records. Els preservatius declarant amor a la ciutat des de l'embolcall són una altra tendència de moda.
Preus adaptats als autòctons
Tot i així, els vestidets de sevillana per a nenes dominen els aparadors. El mateix vestit, però amb preu diferent a cada establiment. I amb oscil·lacions significatives dins de la mateixa botiga, tal com ha pogut comprovar a aquest diari que sense voler-ho es va trobar regatejant per un d'aquests vestits, etiquetats a 24,95 euros. "Sou espanyols? Us el deixo per 18. El preu de l'etiqueta és només per a guiris", negocien ràpid els venedors a la caça del negoci. "Catalans? Doneu-me'n 12". Cara de sorpresa i el preu continua baixant: "Va, sis euros i ja està".
Precisament aquesta poc noble lluita de preus és una de les crítiques més recurrents entre les poques botigues d'artesania que intenten vendre un producte una mica diferent. "Els estrangers entren aquí i es pensen que el preu que hi ha marcat a les etiquetes és una broma i intenten que els donem dos productes pel mateix preu i coses similars, però el comerç a Barcelona no funciona així", lamenta el Marcel·lí, que ven artesania feta de ceràmica al carrer Freneria.
Botigues, com bolets
Com ell, la majoria dels comerços de records tradicionals de la zona viuen amb resignació el boom de botigues de souvenirs clòniques que han proliferat aquests últims anys al centre de Barcelona. Són botigues idèntiques pràcticament entre elles que atrauen els possibles clients al crit de les ofertes.
Tot i que el 2008 el districte de Ciutat Vella va activar les alarmes pel creixement exponencial d'aquest tipus de botigues i en va fixar el nombre màxim en 56 -les ja legalitzades-, a la pràctica el problema ha anat a més. Així ho va posar de manifest l'última gran inspecció que tècnics del districte i agents de la Guàrdia Urbana van dur-hi a terme la setmana passada, que va comportar el precintament de quatre establiments. Tots quatre ja havien rebut, a finals del 2009, l'ordre de cessament d'activitat i havien arribat a ser precintats per funcionar sense llicència. En aquest cas i tenint en compte la reincidència, es preveu l'obertura d'expedients sancionadors que podrien implicar multes de fins a 50.000 euros.
43 botigues il·legals
La inspecció, a més, va servir per detectar 43 botigues que treballaven sense llicència, 12 de les quals ja estaven expedientades en revisions anteriors. La majoria d'aquests establiments no tenen llicència per vendre souvenirs i han ultrapassat el límit del 20% de superfície màxima que, segons l'ordenança, poden destinar a l'exposició de productes del tipus record. També la Generalitat s'ha sensibilitzat amb aquest tema i ha impulsat el projecte Empremtes de Catalunya per promoure la comercialització dels productes artesans a partir d'un catàleg que ha donat forma a diferents símbols catalans -des de l'obra de Gaudí als plats de Ferran Adrià- i que té, des de l'estiu, botiga pròpia al carrer Banys Nous. Per als artesans "això és un primer pas, però cal fomentar la visualització d'aquests productes en punts d'atracció turística", com explica David Hierro, gerent de la Federació d'Associacions d'Artesans.
