"Berlusconi i els seus faran el que sigui per sobreviure fins al 2013"

BARCELONAGianfranco Pasquino (Torí, 1942) és professor del Centre de Bolonya de la Universitat John Hopkins. Imparteix cursos de ciència política a les universitats de Florència i Harvard, entre d'altres. Va ser senador per Trana els anys 80 i 90 per Esquerra Independent i l'Aliança dels Progressistes.

Quines són les raons del rebuig majoritari a les lleis que se sotmetien a referèndum?

Els italians van anar a les urnes massivament perquè les preguntes eren molt importants: l'energia nuclear, la privatització de l'aigua, la llei per permetre al primer ministre decidir si comparèixer o no davant la justícia. El vot va ser contra les lleis del govern de centredreta i contra el primer ministre, però també per salvar el referèndum com a instrument de democràcia directa. A Itàlia els referèndums són nuls si no hi ha el 50 per cent de participació. Tots els referèndums des del 1995 havien fracassat. Afortunadament, en aquest cas, el 57 per cent dels votants van decidir que era temps de participar i de derrotar el govern.

Els resultats són un divorci entre el govern i la majoria dels electors?

Òbviament, els resultats suggereixen que hi ha molta insatisfacció entre els votants, fins i tot entre els de centredreta, ja que uns 7 milions van anar a votar. Berlusconi no ha guanyat mai cap de les eleccions per majoria absoluta i si té tants diputats és gràcies a una llei electoral que el seu govern va aprovar el 2005 i que li és favorable. És evident que ell i els seus parlamentaris han perdut la simpatia d'un sector important, probablement majoritari, dels italians. No ho definiria com un divorci. És, més aviat, un afer extramatrimonial que veurem si acaba en divorci.

Està amenaçada l'estabilitat del govern de Berlusconi?

Definitivament, el govern no passa el seu millor moment. Tot i això, reitero que encara manté el suport de la majoria absoluta tant a la Cambra de Diputats com al Senat. I tots tenen molta por de perdre les pròximes eleccions. Berlusconi i els seus aliats faran el que sigui per sobreviure fins a l'abril del 2013, quan acaba la legislatura. La principal amenaça és la Lliga Nord perquè el seu líder, Umberto Bossi, creu que Berlusconi ara és el problema del govern de centredreta, no la solució. El govern és incapaç de fer reformes. La Lliga Nord vol el federalisme i té por que Berlusconi ja no els ho pugui donar.

Hi ha alternativa a Berlusconi?

Sí que n'hi ha. Dins el seu partit s'haurà d'escollir un nou líder: Tremonti, Formigoni, Alfano... A fora hi ha una alternativa de govern de la coalició de centreesquerra que encapçalarà el polític que guanyi les primàries. Se seguirà el procés que va portar a la significativa victòria a Milà. Desfeta rere desfeta, el centreesquerra n'ha après molt i la majoria dels seus líders han esdevingut savis. I ara és factible que representin molts molts votants, possiblement una majoria.