Crònica 14/08/2011

Bildu es prepara per a la majoria absoluta del PP

Antoni Batista
5 min
Izagirre, sota la lupa constant de l'oposició L'alcalde de Bildu de Sant Sebastià, Juan Carlos Izagirre, en un acte de recepció d'entitats criticat per l'oposició.

DONOSTIA"Ha estat un dels juliols més plujosos -19 dies d'aiguats- i avui comença la Semana Grande amb les pluges d'agost. Però el veritable xàfec polític vindrà quan el PP guanyi les eleccions espanyoles". Al País Basc són molt avesats a la metàfora meteorològica, i l'aigua que fa possible el cromatògraf de "tots els colors del verd" n'és la protagonista. A Bildu preveuen, com totes les sociometries, una victòria del PP a Espanya, i calculen com els pot afectar.

"A la campanya, el PP propugnarà la il·legalització sobrevinguda dels càrrecs electes i la no-legalització de Sortu. I quan guanyin, els dos primers anys seran duríssims, cada dia tindrem una moció municipal. Amb la persistència i la força mediàtica que tenen, voldran posar-nos paranys i ens llançaran tots els aparells de l'Estat per criminalitzar qualsevol cosa", afirma una font qualificada de l'esquerra abertzale, que ironitza amb l'episodi de la bandera espanyola que segueix onejant al pal major de l'Ajuntament de Donostia. La insígnia va quedar encallada una estona per un cop de vent i va motivar que els acusessin d'haver-la immobilitzada amb cinta aïllant. "També ens van acusar de no convidar les víctimes del terrorisme a la recepció que va fer l'alcalde Izagirre a totes les ONG i, quan vam demostrar per registre que sí que els havíem convidat, aleshores van dir que no volien venir. Hi van assistir més d'un centenar de col·lectius".

Peces que no encaixen

No són aquests episodis, tanmateix, els que més els preocupen. Les actuacions vandàliques contra les esteles que recorden els assassinats de Juan Mari Jáuregi -la seva vídua, Maixabel Lasa, és l'encarregada de l'atenció a les víctimes del govern basc- i Fernando Múgica, no els encaixen amb una kale borroka desactivada. Hi veuen mans ultres o la teoria de la conspiració, interessos contraris a la pau capaços de fer tot el possible per tornar l'esquerra abertzale a la il·legalitat. "Hem censurat aquests actes i les institucions competents, regides per Bildu, en pagaran els desperfectes. Però un dia poden cremar un contenidor i fer esclatar un caixer automàtic i dir que ja hi tornem a ser".

Amb tots els matisos d'una posició central que no es pot permetre perdre gaires vots indecisos de dreta, fins i tot el PSOE s'ha apuntat a una certa assumpció de la teoria de l'úlcera sagnant, atribuïda a Xabier Arzalluz, segons la qual, pel broc gros, l'Estat pot suportar un determinat nombre d'atemptats sempre capitalitzables contra ETA i el nacionalisme en general, però no sabria com afrontar una majoria social secessionista, possible el dia que ETA desaparegui.

El lehendakari José Antonio Ardanza, el dia abans d'acomiadar-se d'Ajuria Enea, m'ho formulava amb la sinceritat sense peatges de l'adéu: "En el moment en què ETA deixi de ser un problema d'estat, perquè ha perdut capacitat operativa i perquè ja no pot fer més de cinc o sis atemptats, o vuit o deu l'any -que, evidentment, són problemes, però els pot suportar com a problema d'estat- ja veurem què passa. Perquè aquest problema és més suportable com a problema d'estat que si, desapareguda ETA, es posa el conflicte basc despullat damunt la taula. Aquí hi ha hagut un cert equilibri: mentre ETA no tingui més capacitat operativa, tenim controlada la situació, no és risc d'estat i, alhora, al nacionalisme democràtic el tenen emmordassat. I cada cop que el PNB comença a reclamar o aixeca una mica la veu en la qüestió de les transferències estatutàries, immediatament li diran que dóna ales a la violència".

ETA com a element de campanya

Ara, deu anys després d'aquelles paraules, el vicecoordinador del comitè electoral del PSOE, Antonio Hernando, ha respost al Javier Arenas que hissa la bandera de Jaime Mayor Oreja: "En el fons, el que li passa a Javier Arenas és que el molesta que ETA estigui a les últimes gràcies a la política d'Alfredo Pérez Rubalcaba"; "el PP mai no ha volgut que Rubalcaba i el govern socialista acabessin amb ETA"; "els assassins han servit al PP per tenir un element més de campanya i d'oposició al govern socialista".

Sigui com sigui, a Bildu asseguren que estan preparats per la dura campanya i pels dos primers anys de màxima pressió del govern popular: no respondre, mantenir la prudència i anar fent passos cap a la distensió, com els que estan fent representants als actes que es fan per commemorar les víctimes d'ETA. "Passats aquests dos anys, la distensió -diuen- haurà arrelat i tampoc tot el PP és mayorista , líders com Antonio Basagoiti i Alicia Sánchez-Camacho tenen un altre perfil".

La màxima força en què confia l'esquerra independentista són ells mateixos, els resultats que puguin fer a les generals espanyoles. La projecció de les municipals els dóna set diputats i un empat tècnic amb el PNB, la qual cosa significa un grup parlamentari més que còmode que aniria a les Corts només en els grans debats, a presentar un pla de pau i distensió i a preguntar i interpel·lar el nou president del govern.

Candidats lluny de sospites

Aquesta expectativa de vots és a la baixa, perquè hi ha dos factors que poden fins i tot millorar aquests resultats que ja són espectaculars. El primer factor és l'ara més que probable coalició amb Aralar, que asseguraria els set escons com a mínim, donaria força a Navarra i propiciaria la teoria Otamendi de la cua del cometa -Martxelo Otamendi, director del diari Berria , exdirector processat i absolt d'Egunkaria, després de ser torturat, eminent analista de la seva realitat nacional, formula que la gran coalició independentista arrossegaria també vot del PNB-. El segon factor que estan sospesant és posar caps de llista estrella, de gran prestigi i sense la més mínima ombra de contaminació amb la violència, com ara l'exlehendakari Carlos Garaikoetxea o el mític porter de l'Athletic Club de Bilbao i de la Selecció Espanyola, José Ángel Iribar, el Chopo.

"I com que el somni és lliure -conclou la font abertzale- esperem que Otegi sigui lliure a les pròximes autonòmiques i llavors podríem pensar, fins i tot, a fer el sorpasso al PNB i assolir la Lehendakaritza; ens pot anar de dos escons. Ara com ara és un somni, però I have a dream . L'Arnaldo té molta tirada, i no s'adonen que la presó i el seu comportament des dels tribunals i les entrevistes enreixades encara li han conreat més simpaties". Afegir que Otegi, a més a més del discurs, l'oratòria i el glamur que sempre l'han acompanyat, ha desafiat els uniformes més aviat tristos de l'esquerra abertzale i els ha donat un look actual. Arnaldo vesteix de Caramelo, però ara es passeja per la presó de Logronyo amb la samarreta històrica del Barça, amb els cordons al coll, el vell escut i sense el Qatar, que li ha regalat un amic català.

stats