Birmània referma l'aposta democràtica amb una amnistia
Birmània camina cap a la democràcia. Als gestos d'obertura política del nou govern del president Thein Sein s'hi va sumar ahir una amnistia de destacades figures de l'oposició que eren a la presó.
BANGKOKBirmània va alliberar ahir uns 650 presos, entre els quals alguns dels líders més carismàtics de l'oposició democràtica, en un nou gest del govern format per exgenerals per donar credibilitat a unes reformes polítiques sense precedents en un país que ha estat gairebé 50 anys governat amb mà de ferro pels militars. És la quarta amnistia decretada pel govern del president Thein Sein des que va assumir el poder el març de l'any passat, però la que ha permès l'alliberament dels presoners més compromesos políticament.
Entre ells hi havia els líders de l'anomenada Generació d'Estudiants del 88, que es van revoltar contra la dictadura de l'aleshores general Ne Win. També hi havia un dels monjos que van impulsar les protestes de les comunitats budistes del 2007 -conegudes com a Revolució Safrà- i que complia una condemna de 68 anys, així com líders de les guerrilles de les minories ètniques, periodistes i, fins i tot, l'ex-primer ministre i excap del serveis secrets, l'exgeneral Khin Nyunt, caigut en desgràcia el 2003 en les lluites internes a la cúpula de la junta militar. "Agraeixo els esforços d'Aung San Suu Kyi. Si es presenta a les eleccions, les coses aniran millor que ara", va dir als periodistes Khin Nyunt, tot just sortir de casa, en referència a l'anunci de la líder opositora de presentar-se als comicis del maig per cobrir escons vacants.
Restablir relacions amb el món
Aquesta amnistia és l'última d'una sèrie de mesures impulsades per l'executiu de Thein Sein que van començar amb l'alliberament de la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi una setmana després de les eleccions, el novembre del 2010. Des de l'aleshores, a més dels alliberaments, el govern ha legalitzat sindicats, ha iniciat converses amb Suu Kyi i ha obert el diàleg amb les guerrilles de les minories ètniques. Aquestes negociacions ja han donat alguns fruits en forma d'acords d'alto el foc, l'últim dels quals, signat dijous amb el principal grup karen, que fins ara mantenia una de les insurgències més antigues del món, activa des de feia 63 anys.
Les mesures del govern, rebudes inicialment amb escepticisme, han acabat convencent la comunitat internacional i ahir la secretària d'Estat dels EUA, Hillary Clinton, va anunciar que el seu país estava preparat per intercanviar de nou ambaixadors amb Birmània després de dues dècades sense relacions diplomàtiques. "És un pas substancial en les reformes democràtiques", va assegurar ahir el president nord-americà, Barack Obama, en un comunicat en què va advertir, però, que encara calien més gestos per restablir la confiança.
L'amnistia decretada ahir era una de les demandes de la comunitat internacional per aixecar les sancions econòmiques. El govern birmà, necessitat d'una inversió estrangera que l'alliberi de la dependència de la Xina, va començar a recollir els primer fruits del desglaç polític que impulsa després que Austràlia decidís un primer aixecament parcial de les sancions. Segons l'oposició, a Birmània encara hi ha 600 presos polítics.
