La decisió comunicada pel Banc d'Espanya d'atorgar per un euro Unnim al BBVA té dues lectures. La primera, que ha guanyat l'oferta d'adquisició que menys recursos ha demanat a canvi de fer-se'n càrrec. Com a contribuents hauríem d'estar contents. De fet podríem dir que si bé és el Fons de Garantia de Dipòsits (les mateixes entitats) qui subministrarà aquests diners, que el recurs sigui el mínim possible protegeix en certa mesura que aquest fons no s'esgoti aviat i no acabem havent de fer manguerades , fins ara evitades, a càrrec del contribuent. La segona, que el cosmos financer català perd una peça important, emotiva i d'arrel social, per la qual cosa el BBVA s'haurà d'esforçar a recuperar l'ADN de la confiança minorista territorial. Ben cert, però, és que a Unnim l'havíem perdut ja efectivament abans, quan no vam saber-la gestionar millor en una etapa de dificultats i inconsciències. Finalment, seria bo que no es fes demagògia amb els regals a la banca: comprar per un euro Unnim no és un regal en vista dels passius de l'entitat adquirida.
