PeriodistaL'abril del 1992, l'exèrcit iugoslau en mans de Belgrad i les forces serbobosnianes començaven a bombardejar Sarajevo i els paramilitars escampaven el terror i la mort arreu de Bòsnia. L'agressió va durar quatre anys, fins al novembre del 1995, i va assolar el país: un 70% de destrucció física, 100.000 morts, dos milions de refugiats i desplaçats i milers de mines per tot el territori. Dinou anys després de l'inici del conflicte, la reconstrucció dels edificis fa que en algunes zones el rastre de la guerra sigui imperceptible. Però les ideologies ultranacionalistes que la van provocar, la divisió territorial i els desplaçaments de població s'han consolidat a Bòsnia.
Fins fa tan sols uns dies, la Federació de Bòsnia i Hercegovina, una de les dues entitats que integren el país, no ha vist format el nou govern, tot i que les eleccions es van celebrar a l'octubre. A la Federació, habitada majoritàriament per bosnians (musulmans) i croats, el poder està repartit segons quotes ètniques.
Boicot al Parlament
El Partit Socialdemòcrata (SDP, no nacionalista, amb membres de totes les comunitats) va guanyar els comicis, però no va obtenir prou vots per governar en solitari i va formar coalició amb el Partit d'Acció Democràtica (SDA, bosnià). Les dues principals formacions croates, les ultranacionalistes Unió Democràtica Croata (HDZ) i HDZ 1990, van rebutjar el pacte i van boicotejar la constitució del Parlament. Al·legaven que havien d'ocupar les cadires de ministres reservades als croats perquè van ser les forces més votades als cantons de predomini croat. La disputa s'ha acabat per decret: l'alt representant de la comunitat internacional per Bòsnia, Valentin Inzko, ha ignorat les queixes i ha dit que el nou govern és legal.
Els partits que van portar Bòsnia a la guerra mantenen l'hegemonia en un país inviable, amb una estructura política i una Constitució dictades per un pacte de pau que va legitimar i perpetuar la neteja ètnica i la divisió territorial guanyada amb les armes. Els acords de Dayton van dividir el país en dues entitats, la Federació i la Republika Srpska (RS, de majoria sèrbia). La RS encara té aspiracions secessionistes i els líders croats de Mostar no han enterrat el somni de tenir una tercera entitat.
Dayton va aturar la guerra a Bòsnia, però no hi va instaurar la pau, ni les bases d'un estat democràtic, i va crear una estructura institucional (òrgans estatals, entitats, cantons, municipis) que absorbeix gran part del pressupost d'un país on la corrupció està enquistada. La inestabilitat política impedeix les inversions estrangeres i que l'economia es recuperi. Quinze anys després de la guerra, Bòsnia segueix sent un protectorat internacional on encara hi ha 1.600 soldats de la missió de la UE, el mandat de la qual s'ha prorrogat un any. La fràgil situació de la república exiugoslava més castigada evidencia que el seu anhelat ingrés a la UE encara queda molt lluny.
