19/10/2011

De Brussel·les a la botiga

1 min

L'actual crisi, la segona gran contracció -la primera va ser la del 1929-, està demostrant un fet insòlit per als ciutadans. D'una situació com aquesta, que té com a principal característica l'enorme endeutament públic i privat, només se'n pot sortir amb un pla realista a mig termini. Els especialistes expliquen que fan falta uns set o vuit anys. Però els governants, principalment els de la Unió Europea -als Estats Units el ritme escollit és més pausat-, han volgut reduir el deute en molt poc temps. Això ha provocat que els bancs hagin acumulat deute sobirà, aparentment el més segur del món. Aquest intent d'entendre el que està succeint, amb les explicacions dels macroeconomistes, ha deixat de banda el que passa a les botigues, a les petites i mitjanes empreses. I és que l'enorme embolic de la Comissió Europea, de l'FMI i del Banc Central Europeu el que ha provocat és un ofegament del crèdit. No és suficient tenir un projecte solvent. No hi ha crèdit per a ningú, fins que Brussel·les vegi la llum.

stats