Perfil
Crònica 26/01/2011

Quan Brussel·les colla fort, el PSOE tira dels veterans

J.r.
2 min

Caldera com a símbol. L'exministre de Treball ha tornat per la porta gran, després d'una bona temporada a l'ombra de la primera línia política, o el que és el mateix, al terreny de les idees i no a la brega diària. Després d'un escalfament previ per ràdios i televisions, ahir va redebutar al Congrés i va defensar la posició del grup socialista en el debat de conclusions del Pacte de Toledo. En temps de crisi, quan els tests d'estrès de la mà negra del mercat estrenyen fort, Zapatero ha hagut de recórrer als experimentats. Primer Alfredo Pérez Rubalcaba. Ara Caldera. Potser per compensar, durant molta part del debat Carme Chacón va seure a la cadira del vicepresident primer.

Caldera (Béjar, Salamanca, 1957) va ser clau per aconseguir que Zapatero aconseguís el control del partit. L'hi va premiar nomenant-lo portaveu del grup parlamentari entre el 2000 i el 2004. Quan va arribar l'hora de governar, tothom donava per fet que el contundent portaveu seria vicepresident. Finalment, però, Zapatero va optar per una dona, María Teresa Fernández de la Vega, i el va fer ministre de Treball i Afers Socials. Era temps de bonança econòmica i això, combinat amb evidents conviccions socialdemòcrates, va reforçar el seu perfil públic.

De l'etapa al capdavant del ministeri en destaca, sobretot, la llei de la dependència, que ha estat un dels grans referents de l'obra de govern socialista dels darrers anys. Un nou puntal de l'estat del benestar que ha anat acompanyat de crítiques constants des de les comunitats autònomes, queixoses que l'Estat no l'ha dotada dels recursos necessaris per desplegar-la. Algunes autonomies del PP, com Madrid, l'han aplicat amb molts recels i cap convicció.

Mentre era al capdavant del ministeri també es van activar els 2.500 euros per naixement, la llei d'igualtat i el reconeixement dels anomenats nens del franquisme.

La polèmica pel retorn dels papers de Salamanca , la seva ciutat, li va donar algun maldecap. El PP li recordava sovint que primer s'hi oposava i després va acabar defensant-ho al costat de Zapatero.

Ahir va tornar a la tribuna d'oradors. A les portes de l'hemicicle explicava l'acord amb CiU envoltat de periodistes que prenien nota. Al seu costat, la diputada barcelonina Isabel López i Chamosa, que fins ara ha estat la portaveu en aquest assumpte, s'ho escoltava en un segon pla. A dins, Caldera va tenir un detall i li va reconèixer la tasca que ha fet.

Ara l'espera una feinada, sobretot perquè l'equilibri és fràgil i prim. Ahir ja es va posar la bena abans de la ferida i va dir que l'acord serà "molt difícil" però que no tira "la tovallola".

Realpolitik d'un veterà per combatre l'optimisme cada cop més light de Zapatero.

stats