Brussel·les dóna la Raó a Alemanya

Brussel·lesLa Comissió Europea (CE) ha dit prou a permetre que les fallides dels grans bancs arrosseguin els fons públics a la crisi. El comissari europeu de Mercat Interior, Michel Barnier, va apostar ahir perquè els deutes de les grans entitats no els assumeixin només els governs -una proposta defensada per Alemanya- sinó també els creditors privats. De moment és una proposta, però ahir els inversors ja renegaven de la mesura i als mercats de deute els bons es pagaven a interessos que no es veien des del juny.

Fonts de la Comissió Europea defensaven ahir la proposta: "Pot semblar intrusiva però són mesures necessàries, justificades i proporcionades". El cert és que no hi ha res de nou. Moltes de les iniciatives estan inspirades en fórmules ja aplicades durant la crisi en els bancs intervinguts a països com Irlanda , però la Comissió desitja un marc comú internacional en què participin els diferents reguladors nacionals i, fins i tot, nous col·legis de liquidació que assegurin fallides endreçades.

L'exemple del Banc d'Espanya

També es proposa que els mateixos bancs facin calaix en èpoques de bonança per tenir un coixí de seguretat en temps de crisi, seguint l'exemple de provisions que fa anys que exigeix el Banc d'Espanya a les entitats espanyoles. Així farien que el forat disminuís en eventuals fallides. Uns estalvis per urgències com els que poc a poc acumulen els ciutadans.

Barnier ha cridat a la calma dels inversors tot assenyalant que es tracta d'una proposta i, en cas de tirar endavant, no tindrà efectes retroactius, és a dir, que els inversors que ara tinguin deute d'entitats bancàries no en quedaran afectats el dia de demà. En línia amb aquesta nova iniciativa, la CE ja va proposar fa uns mesos un impost sobre les activitats bancàries, per fer calaix a cada estat i poder fer front a crisis financeres com la que encara es fa notar. I és que el rescat del sector financer a Europa va representar una despesa als governs del 13% del PIB.

Més poder per als reguladors

"Volem aconseguir un sistema que garanteixi que Europa estigui ben preparada per fer front a les fallides dels grans bancs d'una manera sistemàtica, sense fer que els ciutadans europeus es facin càrrec de les despeses", va dir Barnier. Es tracta que en el cas que un banc faci fallida, se'n facin càrrec, per aquest ordre: els accionistes, els creditors sense garanties i els creditors preferencials.

En definitiva, la Comissió Europea vol tallar les ales als grans bancs, aquests que si s'enfonsen, fan caure també el sistema financer d'un país. Per prevenir i gestionar millor les crisis del sector, Brussel·les proposa augmentar els poders dels reguladors, de manera que no assumeixin riscos innecessaris ni més deute de l'imprescindible. Com que només afectaria els grans bancs, a l'Estat espanyol totes les mirades anirien cap al Santander i el BBVA.

La proposta serà sotmesa a consulta pública tant d'autoritats bancàries com d'ens privats. Els bancs rebran un qüestionari on deixaran per escrit les seves observacions. La resposta l'hauran de remetre a la Comissió Europea abans del 3 de març. Fonts europees van explicar a aquest diari que difícilment aquesta mesura pot entrar en vigor abans del 2013, ja que és necessari que els vint-i-set estats membres i l'Eurocambra hi donin el vistiplau.