Brussel·les proposa sancions penals als banquers europeus

Brussel·lesEl comissari de Mercat Interior, Michel Barnier, està preparant una àmplia proposta per millorar el funcionament i la supervisió dels mercats financers que estava pendent des de la caiguda de Lehman Brothers. Entre les novetats, destaca crear una nova legislació comunitària que estableixi sancions penals contra els banquers per pràctiques fraudulentes greus, com ara l'abús d'informació privilegiada o la manipulació del mercat.

En la majoria d'estats membres, entre els quals hi ha Espanya, ja està tipificat com a delicte aquest tipus d'abús. Es tractaria, per tant, d'incorporar la normativa europea als països on encara no és delicte. "El sector financer també té responsabilitats, i això inclou les penals", va revelar ahir el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso. Fins ara, la legislació en aquesta matèria era d'àmbit estatal però ara Brussel·les la vol comunitaritzar. No obstant això, la normativa europea no fixarà les penes sinó que quedarà en mans dels estats membres, com fins ara.

La proposta que presentarà Barnier, que ha de ser aprovada pels Vint-i-set per entrar en vigor, també inclou atorgar nous poders als supervisors bancaris de cada estat membre i un marc comunitari per facilitar les fallides d'entitats bancàries sense provocar un daltabaix en l'estabilitat financera.

Sense agència de qualificació

En canvi, Brussel·les ha descartat una de les propostes que més rebombori va crear quan es va posar sobre la taula: la creació d'una agència europea de qualificació de riscos.

La Comissió Europea va anunciar el maig del 2010 la seva voluntat de crear una agència europea de ràting per contrastar el poder que tenen les americanes Standard & Poor's i Moody's. Després de mesos en què l'executiu comunitari ha esquivat la qüestió, ara admet que el projecte ha acabat a les escombraries. "Hi ha massa problemes pràctics per crear-la com, per exemple, el seu finançament. Ha de ser públic o privat? És massa complicat tirar-ho endavant", asseguren fonts comunitàries. D'altra banda, els governs de l'euro continuen negociant per arribar diumenge a un acord sobre la nova ajuda a Grècia i la recapitalització dels bancs a la cimera europea.

Alemanya, però, va rebaixar ahir les expectatives. El portaveu del govern d'Angela Merkel, Steffan Seibert, va dir que s'esperen "passos importants" però no una solució definitiva a la crisi. Aquesta frase va provocar una nova sacsejada als mercats i la prima de risc espanyola es va disparar fins als 318 punts.

Fonts diplomàtiques coincideixen amb Berlín i asseguren que les negociacions "estan força verdes". El màxim que s'espera de la cimera és un principi d'acord sobre Grècia i sobre la nova injecció de capital bancari. Encara no hi ha acord sobre un dels temes més espinosos del segon rescat grec: la participació del sector privat. Els governs ja compten que l'impagament del país hel·lè que hauran d'assumir els bancs serà superior al 21%, però no hi ha acord sobre el percentatge concret. Segons el diari alemany Bild Zeitung, els bancs alemanys estan negociant acceptar una condonació del deute grec del 50%.