Brussel·les vol rellançar la taxa Tobin

Berlin.La discussió sobre la introducció de l'anomenada Taxa Tobin, que s'implantaria per gravar les transaccions d'actius financers, fa temps que és a l'agenda internacional. L'audaç idea que va tenir als anys 70 l'economista nord-americà James Tobin, assessor del president John F. Kennedy i posterior premi Nobel el 1981, és com un riu subterrani: desapareix durant dècades i de sobte torna a aparèixer, bé com a bandera del moviment antiglobalització o bé com a eventual eina per reduir la confusió dels mercats de valors. Ara el debat ha arribat a la cúspide d'Europa: el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, va proposar dimecres introduir aquesta taxa, així com un nou IVA continental, per incrementar els recursos de la balança comunitària. El president del Banc Central Europeu (BCE), Jean-Claude Trichet, no va tardar, però, ni 24 hores a advertir dels perills d'aquest pla.

Barroso addueix que els nous impostos finançarien el pressupost de la UE del període 2014-2020 i reduirien així les contribucions directes dels estats membres, que representen quasi dos terços del total. Brussel·les preveu per a aquest període uns compromisos de despeses d'1,025 bilions d'euros, equivalents a l'1,05% de la renda nacional bruta de la UE. Les dues noves taxes que es posen a debat podrien generar al voltant de 60.000 milions d'euros anuals, un 40% dels ingressos per a cada exercici del pressupost de la Comissió. Per la UE, la introducció d'un impost a transaccions d'actius financers permetria augmentar els ingressos per finançar les despeses de la UE i, alhora, frenar els especuladors que tant aguditzen la crisi financera.

Els principals contribuents de la UE s'oposen a aquesta taxa per por que es debiliti el seu sector financer, però la Comissió Europea respon que França hauria d'acceptar una retallada en el seu pressupost d'agricultura i que Gran Bretanya, Alemanya i Holanda hauran de viure amb devolucions fiscals més petites. I que tots podrien veure reduïdes les partides destinades a programes socials que seran dirigides principalment cap a estats membres més pobres i nous.

Ni parlar-ne, de la taxa

Els líders dels principals contribuents de la UE no s'han estat de criticar Barroso. "No hi ha cap necessitat d'una taxa així, ja que la UE no té cap problema financer", va indicar el ministre alemany d'Exteriors, Guido Westerwelle, mentre que el govern britànic deia que el pla de la UE està "fora de lloc".

El BCE també se situa en aquesta línia de desaprovació. Trichet va raonar que "una taxa de transaccions financeres que s'imposés només a Europa i no a la resta del món es traduiria en una pèrdua important d'activitat per al continent". El president del banc emissor va precisar que l'esperit amb què Tobin va projectar una taxa d'entre un 0,1% i 0,25% sobre l'import de la transacció no té res a veure amb el control dels mercats que ara es busca. Trichet va advertir que amb l'esmentat impost hi hauria el risc que les transaccions financeres es moguessin allà on hi hagués menys controls. La taxa perjudicaria la capacitat dels bancs per fer de mitjancers dels diners. A més, és probable que traslladessin els costos addicionals als consumidors, que veurien encarit una mica més el crèdit.