Carlos García Bayona: "Aquest país no està preparat per a la diversió"

García Bayona (Barcelona, 1975) ens atén al seu bar, La Tapadera, a Sants, un local homenatge a la cultura pop dels 80. Bayona és possiblement un dels pocs barcelonins amb un esperit punky, a contracorrent, que queden en llibertat.

Tu i jo tenim una cosa en comú: el sentiment de pertinença al nostre barri.

Vaig néixer a Trinitat Vella, entre ionquis. Segueixo vivint a Sant Andreu. De petit deia que era de Sant Andreu i no de Trinitat Vella perquè la reacció de la gent hauria sigut un "no em robis". Ser de Trinitat Vella t'inculca uns valors que s'agraeixen. Vivíem davant d'un mur que era com el Mur de Berlín i que separava el nostre carrer d'un barranc i de la Meridiana. Per la finestra veies els ionquis punxant-se sempre a la mateixa cantonada. Em va afectar en el bon sentit: no he provat mai les drogues. Els meus pares eren andalusos i van anar a viure a les barraques. El meu avi va aconseguir aixecar una casa per a la família.

Què teníem als 80 que no tinguem avui?

Jo crec que s'ha perdut l'hàbit de sortir entorn de la música. Ara tenim la música com tenim una pel·lícula o un videojoc. Abans t'unia la música, ara el Facebook. Jo sortia amb els meus amics perquè escoltàvem la mateixa música. Els 80 són la dècada perfecta del pop. Existia des del pop cursi de la ràdio fórmula, com Kylie Minogue i Rick Astley, fins al pop electrònic, com Duran Duran, Spandau Ballet i Depeche Mode, o el pop anglès amb guitarres, com The Smiths. És la dècada perfecta. Els 90 és una dècada de refregits. Tot el meu background musical ve de les meves dues germanes grans i del meu pare, que comprava cada setmana el single que havia sigut el número u i feia una sessió musical diumenge al matí per a la família. A casa meva sempre s'escoltava música.

Per què fundeu el Festival Electropop Alternativo, conegut com FEA, amb el teu soci, Xavi Mateu?

Per la necessitat de donar-se a conèixer que tenien molts grups que no sortien a la ràdio però sí que sonaven molt a internet. Els aprofitàvem per organitzar concerts. Vam fer sis edicions del Festival Electropop Alternativo, del 2003 al 2008. Es va anar fent gran i en van sortir rèpliques, però no es va fer més, sobretot per diners. També organitzàvem el festival Gente Joven, el més gran que hem muntat. El tornarem a fer el 23 de març a Madrid. Al Gente Joven s'hi presenten a tocar 20 grups que no existeixen, inèdits, que han de portar gravada en un CD la música que presentaran. La música és playback i ells només han de cantar. Un cop han tocat els vint grups, el jurat els vota, igual que passa a Eurovisió. El més ben puntuat i el més mal puntuat es classifiquen per participar al FEA.

Per què guanya aquest premi el pitjor grup?

Perquè té tant de mèrit quedar l'últim com el primer. El FEA és cridar l'atenció amb una posició gamberra contra els grans tòtems. Aquest país és molt envejós. Jo sóc el primer que per exemple enveja Manel. Jo tinc un grup i m'encantaria tenir l'èxit que tenen ells.

Barcelona té actualment una cultura canalla ?

Des dels 80 fins ara ens hem tornat massa políticament correctes. I això està matant moltes coses. Als 80 era normal que una noia sortís a cantar en pilotes. Avui això no és normal. Qualsevol campanya de televisió s'ha de mirar amb lupa perquè no fereixi multitud de sensibilitats. Si un grup com The Movidas, el més gran que ha donat aquest país, ha desaparegut desconegut pel gran públic, vol dir que aquest país no està preparat per a la diversió. Avui a Barcelona hi ha de tot, però no hi ha cap festa que surti de la normalitat.

Constantment et llegeixo fent comentaris sobre el Barça. Ho fas per semblar políticament correcte?

El futbol està per damunt de tot.

No em puc creure que tu diguis això.

Jo no sóc ni català ni espanyol, jo només em sento del Barça. Des que tinc consciència que sóc del Barça. Jo passava per davant del quiosc i quan llegia "el Barca guanya", em donava una alegria! Com que era castellanoparlant i a l'escola era tot en castellà, llegia "Barca".

Fa poc vas escriure aquest tuit: "Jo sóc més de Pull&Bear que de Springsteen".

No entenc la dèria que li agafa a tothom amb Bruce Springsteen. Som uns borregos. Si tots els mitjans parlen de Springsteen és normal que exhaureixi les entrades! Fins i tot a Manel els deu semblar malament aquesta obsessió dels mitjans amb ells. Springsteen és una icona imposada. Si a Bon Jovi li donen 2 minuts al TN, a Springsteen li donen un Convidat ... No em preguntaràs pel 15-M?

Per què?

Estic en contra del circ al carrer del 15-M. Molt a favor de moltes d'algunes de les seves idees, però la democràcia dóna opcions per canviar les lleis que critiquen. Jo sóc d'esquerres, i si tots els del 15-M votessin Esquerra Unida, ja veuries com canviaren les coses. Que no em diguin que el sistema falla.