INESTABILITAT
Crònica 30/08/2011

Brussel·les tem que la crisi del deute enfonsi la recuperació econòmica

La inestabilitat financera podria encomanar-se a l'economia real i enfonsar la tímida recuperació que es començava a albirar. De fet, l'economia creixerà "moderadament", segons Jean-Claude Trichet.

Esther Moix
3 min
Trichet va assegurar ahir a Brussel·les que el BCE ha preservat la seva independència tot i la seva compra massiva de deute públic.

BRUSSEL·LES.Brussel·les segueix impotent davant les turbulències dels mercats financers. Des dels inicis de la crisi del deute, la Comissió Europea ha passat de no voler comentar la situació dels mercats a criticar la impunitat de les agències de ràting i, ara, a culpar les borses directament d'impedir la recuperació econòmica comunitària tot i els intents -en forma de tisorades a la despesa- de bona part dels països.

Olli Rehn, comissari d'Economia europeu, va reconèixer que està "greument preocupat" pels efectes que les turbulències constants dels mercats poden tenir sobre la recuperació econòmica. Rehn va fer aquestes declaracions en una sessió extraordinària del Parlament Europeu que també va reunir els líders del BCE i l'Eurogrup.

El comissari va assegurar que avui dia el comportament dels mercats és "paral·lel al de l'economia real", per la qual cosa "les turbulències poden arribar a impedir la potencial recuperació" que pretenen les economies de la UE amb fortes mesures d'austeritat.

Per aquest motiu, el creixement previst pel BCE de cara als pròxims mesos serà "més aviat modest", segons va declarar posteriorment el mateix president del BCE, Jean-Claude Trichet, que va pronosticar una inflació "moderada" durant el mateix període. En la seva opinió, entre el juliol i el setembre el PIB europeu estarà més a prop del 0,2% registrat al segon trimestre que de l'esperançador 0,8% que les economies de la UE van aconseguir els primers tres mesos de l'any.

La cúpula de l'eurozona va insistir ahir que els governs de la UE han de seguir amb els programes de reformes que han emprès, especialment respecte al mercat de treball i el sistema de pensions, un copet a l'esquena per a l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero i la seva reforma laboral.

A més de les mesures individuals, l'estabilitat financera del conjunt de l'eurozona dependrà, segons el president del BCE, de la rapidesa dels Vint-i-set a flexibilitzar el nou fons de rescat i de la disciplina grega per implementar el seu segon programa d'ajut. Aquest segon rescat, que tindrà participació privada i condicions flexibles, va ser aprovat el 21 de juliol però ha despertat divisió entre els països de la moneda única per les garanties addicionals que exigeix Finlàndia.

Acords bilaterals

Aquest país nòrdic va signar un acord bilateral amb Grècia per rebre aquestes garanties addicionals, però després països com Àustria, Eslovènia o Eslovàquia també han exigit un tracte similar. El líder de l'eurogrup, Jean-Claude Juncker, va mostrar ahir obertament les seves reticències sobre aquestes negociacions. "No m'agraden els acords bilaterals en el rescat grec", va dir obertament Juncker. Tot i així, va reconèixer que les condicions de préstec per al segon rescat "són massa ambigües" fins al punt de donar lògica a pactes com el que ha engegat Finlàndia.

D'altra banda, el responsable del BCE va fer una defensa aferrissada de la compra de deute espanyol i italià dels mercats secundaris durant l'estiu com a mesura complementària per alleugerir les dificultats dels països amb dificultats per finançar-se als mercats. "Els tractats prohibeixen comprar títols sobirans directament però nosaltres hem adquirit bons del mercat secundari", va dir Trichet per defensar la seva independència davant dels que l'acusen d'intervencionista.

El president del BCE també va haver de donar la cara per la banca europea: "Els nostres bancs no poden tenir problemes de liquiditat. No només passen contínues proves d'estrès sinó que el mateix BCE té mecanismes d'injecció de capital de curt i llarg termini i a interès fix", va reblar. Trichet responia així a les declaracions de la directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, que aquest cap de setmana va dir que la banca europea necessita "amb urgència" una recapitalització.

stats