Christopher Ryan: "La monogàmia és com ser vegetarià. Nosaltres som omnívors"

Christopher Ryan va analitzar a la seva tesi doctoral les arrels prehistòriques de la sexualitat humana. Estudiant els primats més propers a nosaltres es va preguntar: "De les tres-centes espècies de primats, quants, dels que viuen en grup amb diversos mascles, són monògams? Cap. Només nosaltres". "És ridícul pensar que nosaltres som monògams per naturalesa", em diu.

Tot comença...

Fa uns vint anys, a San Francisco. Preparant el doctorat de psicologia, vaig llegir el llibre The moral animal ,de Robert Wright, que explica la versió darwinista de les relacions. Vaig explicar entusiasmat aquesta teoria a dones molt intel·ligents i molt polítiques de l'ONG Women in Community Service. Em van dir que captava molt bé la perspectiva d'un home victorià heterosexual però que estava equivocada des de la perspectiva de la dona.

I vas començar a fer-te preguntes?

Sí. Amb la imprescindible col·laboració de la Cacilda, vam investigar els estudis originals antropològics sobre tribus humanes, en què no hi ha cap vergonya associada amb el sexe, en què la dona pot tenir els amants que vulgui, en què els fills són compartits i tothom els cuida, en què no existeix la propietat privada...

La propietat privada i la monogàmia neixen amb l'agricultura?

Sí. A les societats preagrícoles tenien cinc, sis relacions a la vegada. Quan una s'acabava, cap problema, no passava res. Però el que em va generar més interès no era només el sexe sinó les implicacions polítiques i les mentides sobre la prehistòria per vendre'ns el present.

I que tot això no quadrava gens amb Darwin.

Ni amb el llibre de Wright. Si aquest conflicte entre dona i home no és etern, si no és biològic, si és una estafa cultural, si ens venen aquest conflicte, què està passant?

Aleshores?

Vaig estudiar a fons quatre camps. Primatologia, els primats més propers a nosaltres, bonobos i ximpanzés, i antropologia, especialment grups que viuen d'una manera semblant als nostres avantpassats prehistòrics. Anatomia i sexualitat, quin són els problemes que solem tenir les parelles, què ens provoca reaccions preconscients, instintives. Som uns dels pocs animals en què la femella està disposada a tenir relacions sexuals quan no està ovulant i en època no reproductiva, quan té la regla, quan està embarassada, en la menopausa.

Que practiquem el sexe per plaer, vaja.

Sí. Ho fan altres animals? Els ximpanzés, els bonobos i els dofins. Què tenim en comú amb ells? Vivim en grans grups, som complexos i tenim una intel·ligència molt desenvolupada. Per què hem desenvolupat el plaer compartit i hi donem tanta importància? El sexe serveix a les quatre espècies per establir i mantenir les relacions socials que ens permeten viure en grups amb altres mascles. En altres espècies que viuen en grup només hi pot haver un mascle. Hauríem d'aprendre dels bonobos: qui mana és la femella, practiquen molt sexe i no hi ha pràcticament gens de violència.

Aquest llibre està en contra de la monogàmia?

De cap manera. La monogàmia és com ser vegetarià. Nosaltres som omnívors per naturalesa. Mira les nostres dents, el sistema digestiu, el fet que tinguem els ulls al davant i no als costats de la cara. Això no vol dir que no puguis ser vegetarià. Segurament és més ètic i sa. Però ser vegetarià no vol dir que l'aroma de la carn a la brasa no et pugui atraure. Et sentiràs menys culpable si decideixes ser vegetarià però entens que ets omnívor.

Heu tingut reaccions dels lectors?

Cada dia rebem molts correus interessants, alguns m'han sorprès. Dos de cada tres són de dones. Moltes ens diuen que cada deu pàgines han de parar per masturbar-se, i el llibre no és eròtic! Senten una sensació d'alliberament: "M'agrada el sexe, però sempre ho he amagat. Ara veig que és normal".

Seguireu investigant?

El pròxim assaig es diu, de moment, Civilitzat fins a la mort . Examinem el cicle de la vida observant els punts de conflicte entre l'animal que som i el que ens permet la cultura, les normes artificials que ens poden traumatitzar. Un trauma que s'expressa en malalties físiques, psicològiques i emocionals.

Un exemple?

Per què avui hi ha molts nens hiperactius? Perquè no és natural que un nen estigui assegut vuit hores a l'escola escoltant un adult. No està fet per a això. Som micos en una gàbia fabricada per nosaltres mateixos. I encara que trobem la gàbia molt confortable, amb sofà, televisor i calefacció, segueix sent una gàbia, i no estem fets per viure així.

Pel que veig, no preteneu donar respostes.

Volem provocar reflexions. Hi ha moltes preguntes, però no donem consells. Si la gent entén l'animal que és i entén la parella en relació a aquest origen, tindrem més compassió, més tolerància, més flexibilitat i podrem prendre decisions des d'una perspectiva més intel·ligent.