CaixaBank exclou més fusions al mercat espanyol
Banca Cívica ha permès a CaixaBank augmentar fins al 15% la quota de mercat al sector financer espanyol. L'entitat descarta ara més operacions de gran abast, tot i que pot fer alguna adquisició concreta.
BARCELONA/MADRID.El conseller delegat de CaixaBank, Joan Maria Nin, va explicar ahir al final d'una reunió d'analistes que l'entitat no té "cap operació d'integració sobre la taula", després d'absorbir Banca Cívica. De fet, aquesta fusió ha permès avançar tres anys el pla de creixement intern, que havia fixat l'objectiu d'augmentar del 10% al 15% la quota al mercat financer espanyol.
Nin va matisar: "Seguirem creixent de manera orgànica, tot i que en algunes zones on tenim una presència inferior es podria plantejar alguna adquisició". Així, Nin va allunyar la possibilitat d'una integració amb Bankia i, en canvi, va mostrar interès per acostar-se a Nova Caixa Galicia, sense citar ni l'una ni l'altra.
El conseller delegat de CaixaBank va assenyalar que el 80% de les sinergies de costos de 540 milions previstos a partir del 2014 aniran a càrrec de Banca Cívica. Nin no va afinar més en un possible ajust de plantilla ni d'oficines. En el torn de preguntes, un dels analistes va preguntar si el nou equilibri accionarial de CaixaBank serà definitiu. El directiu va respondre que "tot pot evolucionar", però va afegir que "l'entitat es trobava molt còmoda mantenint el 61% del capital" a través de La Caixa. "Els petits accionistes estaran contents, perquè el percentatge que cotitza lliurement ( free float ) serà més elevat".
En tot cas, l'acord pactat dilluns va tenir ahir un fort impacte negatiu en les accions de Banca Cívica a la borsa, que van tornar a cotitzar i que es van desplomar un 16,4%, fins als 1,85 euros, fins i tot per sota dels 1,97 euros per acció, el preu acordat en l'operació. Els títols de CaixaBank també van baixar, però en un menor ordre del 2,43%, fins als 3,01 euros.
Els elogis del sector
La fusió entre CaixaBank i Banca Cívica va rebre ahir els elogis del president de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), Miguel Martín, que va dir que és un "model" perquè s'ha fet sense ajudes públiques. En la presentació de l'anuari de l'AEB, Martín va assegurar que rebre fons públics suposa un "avantatge competitiu" perquè "si una entitat no és viable el que fa és debilitar el conjunt del sistema".
En ple debat sobre si caldrà incrementar el capital del Fons de Garantia de Dipòsits, que es nodreix de les aportacions de les entitats, per facilitar més fusions, el president de la patronal bancària va demanar que siguin les entitats financeres "fallides" les que paguin el cost de la reestructuració del sistema financer i no les altres entitats ni el govern espanyol. Va pronosticar, a més, que la reestructuració del sistema financer continuarà en els "pròxims cinc i deu anys" tant a nivell espanyol com europeu.
Segons l'informe de l'AEB, els grups bancaris espanyols van obtenir l'any 2011 un benefici atribuït de 8.295 milions d'euros, un 41% menys que l'any anterior, per l'augment de les provisions.
