Davidson L. Hepburn: "Cal que continueu treballant per protegir el català"

Encaixa la mà amb força i demostra que té sentit de l'humor. Ens ha d'atendre amb el temps comptat perquè l'agenda del seu viatge a Catalunya és densa. Davidson L. Hepburn (Bahames, 1932), president de la Conferència General de la Unesco, s'expressa amb un castellà ben conservat, coneixements adquirits en una etapa d'estudiant a Madrid que li queda llunyana. En el seu pas per Barcelona ha defensat la contribució de la diversitat lingüística a la governança global. Amb ell, un home de dilatada experiència professional i diplomàtica, conversem precisament de la riquesa del patrimoni lingüístic i de la necessitat de conservar-lo. Parlant de llengua i de país, Hepburn devia recordar que l'Estatut preveia una presència catalana a la Unesco diferenciada de l'espanyola.

Va estudiar a Madrid llengua i literatura comparada entre el 1964 i el 1966. Quin record té d'aquella Espanya dels anys 60?

Les coses han canviat moltíssim en comparació amb aquella societat. Vaig viure una experiència molt interessant a Madrid i Salamanca. Els coneixements que tenia de la resta d'Espanya estaven més basats en el que n'havia llegit. Durant l'estada a Madrid vaig centrar els meus estudis en Miguel de Unamuno. Recordo que no em podia endur els llibres de la universitat i això feia que em passés moltes hores a la biblioteca, per poder-ne llegir les obres.

Va descobrir un estat, sotmès a Franco, en què llengües com el català estaven prohibides?

Sí. Però no només la llengua catalana. Moltes coses estaven prohibides. En citaré un exemple, que pot semblar insignificant, sobre la vida social. Recordo que hi havia comportaments molt estrictes. Els estudiants havíem d'arribar a casa a una hora determinada. Però també vaig descobrir detalls d'Espanya que per a mi eren sorprenents. No podia entendre la siesta i que els comerços tanquessin al migdia.

Vostè és de Cat Island, a les Bahames. Els historiadors locals tenen documentat que els seus habitants són els primers que van veure l'arribada de Cristòfor Colom. És cert?

A San Salvador [a l'arxipèlag de les Bahames] hi ha un monument que recorda la seva figura. Colom va fer moltes coses per destruir la llengua dels indígenes. Moltes comunitats ho van passar malament pel fet de ser diferents. Si Colom hagués acceptat i respectat el fet que els indígenes tenien la seva pròpia cultura, la seva pròpia llengua, les coses haurien estat diferents.

La llengua és un element d'identitat, potser l'element més potent.

Esclar. Sense la llengua no crec que tinguéssim la vida que hem construït. La llengua és el vehicle per fer tot el que ens permet relacionar-nos. És el vehicle per expressar els desitjos i les frustracions.

Una de les prioritats de la Unesco és preservar la diversitat lingüística. Com s'ha de treballar per preservar una llengua?

La llengua ha de tenir prioritat. I, si tenim clara aquesta decisió, hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per protegir-la. Sempre dic que hem d'actuar en la direcció que ens permeti que les nostres diferències ens facin més forts. Som diferents, ja ho sabem. No espero que vostè tingui el mateix punt de vista que jo en un aspecte determinat, però la diversitat sempre ens converteix en una societat més rica.

Creu que el català té bona salut?

Sempre fa falta que una llengua estigui protegida. Però les comissions i el treball dels especialistes que volen preservar una llengua no serveixen de res si després tots no treballem conjuntament. Malgrat tots els problemes que hi pugui haver, és necessari que la llengua tingui vitalitat al carrer. Si no és així, estem perdent el temps. El diàleg és molt important, però fa falta molt més que el diàleg per arribar a una conclusió que deixi a tothom més o menys satisfet. Fa falta que vostès continuïn treballant, encara que hagin progressat. Han de deixar un exemple per a les properes generacions. Si vostès no fan res, els nens d'avui no tindran res el dia de demà. He llegit que els especialistes han dit que la meitat de les 6.000 llengües del món corren el perill de desaparèixer. En moltes ocasions, la gent no mostra el desig de fer la feina difícil. Fa falta lluitar.

En una món tan global, amb un predomini tan important de l'anglès, per què fa falta que ens esforcem a mimar el multilingüisme?

En cap cas podem admetre que l'anglès sigui el nostre únic idioma. La llengua és més rica quan hi ha influències d'altres idiomes. Jo no puc saber com pensa vostè si no conec res de la seva llengua, ni de la seva cultura, ni de les seves tradicions.

Hi ha tantes llengües oblidades?

Sí. En alguns països, els artistes no poden fer res en la seva llengua, han d'expressar-se en anglès. En camps com la música, per exemple. Això és estrany, perquè de vegades l'audiència no entén les lletres en anglès, tot i que admeto que és difícil escoltar cançons en segons quins idiomes (somriu). A Catalunya han de potenciar la música en català. Té molt més sentit. Però no està malament saber que també podem expressar-nos en anglès. Sense una mescla de tradicions, de cultures, de llengües, no tenim globalització.