Caminarà molt elefant, vigilant on trepitja
L'HOSPITALET DE LLOBREGATDic que me'n vaig a veure Toni Albà fent el pregó de les Festes de la Primavera de L'Hospitalet disfressat de rei, i m'adverteixen: "Alerta, que no et dispari". No sabem a què es referia l'autèntic caçador d'elefants amb aquell "no tornarà a passar", però el que segur que ja és història és la intocabilitat de la família reial espanyola. Val a dir que els imitadors tampoc ho tenen fàcil, quan els personatges que imiten esdevenen una paròdia de si mateixos. Com que costa inventar-se alguna cosa més rocambolesca que una cacera d'elefants a l'Àfrica en ple catacrac econòmic, el monarca Albà (amb crosses, però amb una actitud menys compungida que el seu alter ego ) dedica força estona a explicar com a gran peripècia que finalment ha après a fer un ou ferrat. Abans ja ha saludat la concurrència amb un "pido perdón" i ha pronunciat la paraula màgica: Botswana. Després, repassant el programa d'actes, el pregoner s'embala.
La nit del foc infantil? "És un homenatge al peu del meu nét Froilà". Els trabucaires? "No hi assistirem ni Froilà, ni Marichalar ni un servidor, perquè amb el pollastre de la cacera d'elefants no vull tornar a veure un rifle en ma vida" (aquí potser es nota que parla un imitador i no pas Joan Carles I, que sembla immune als traumes amb armes). "L'Iñaki vindrà quan hagi amassat una fortuna, ai, amarrat el Fortuna al port". La trobada comarcal de puntaires? "M'agraden les putaires. Jo vaig sovint de puntes, però com que ara estic convalescent...". Explica que li han posat un fèmur amb "incrustacions de marfil", i que no hem de patir: "Tornaré a caminar bé, podré tornar a anar de puntes. Caminaré molt elefant, ai, elegant". Tan elegant com l'alcaldessa Núria Marín, també al balcó de l'Ajuntament. "La del mocador vermell és la reina?", pregunta el nen del meu costat.
A la nit, al Polònia , el mateix rei Toni Albà revela què és el que no tornarà a passar: "No cauré més, la pròxima vegada vigilaré on poso el peu".
