ELS NOUS GOVERNS AUTONÒMICS DEL PP
Crònica 17/06/2011

Camps i Aguirre volen més poder

Salva Almenar / Joan Rusiñol
3 min
La paraula d'un president Camps continua la seva croada i ara planteja una reforma electoral per intentar excloure el nacionalisme de les Corts Valencianes.

València / MadridSALVA ALMENAR

Camps vol circumscripcions uninominals per garantir el bipartidisme

La primera mesura anunciada pel reelegit president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ha estat la tramitació d'una reforma del sistema electoral perquè els ciutadans puguin escollir els diputats per circumscripcions uninominals. Aquest canvi suposaria dividir el País Valencià en 99 circumscripcions perquè els veïns de cadascuna triïn l'ocupant del seu escó corresponent. Segons els resultats de les últimes eleccions, amb aquest règim electoral el Partit Popular obtindria una majoria aclaparadora de diputats i conformaria un Parlament quasi monopartidista.

La vuitena legislativa

Aquesta iniciativa va ser presentada al debat d'investidura que es va celebrar ahir a les Corts Valencianes i que va confirmar Francisco Camps com el president de la Generalitat en aquesta vuitena legislatura. Camps va obtenir el suport dels 55 diputats del seu grup parlamentari, mentre que la totalitat de l'oposició va votar en contra de la seva proclamació.

Camps va demanar el suport dels parlamentaris valencians "per tal de no perdre ni un segon més i emprendre les reformes necessàries per sortir de la crisi", però va especificar que el seu govern no portarà a terme cap retallada "en educació, sanitat o serveis socials". Un altre dels anuncis del president per a aquesta nova legislatura és la remodelació del seu consell, que comptarà amb menys conselleries, i la reducció del pressupost destinat a alts càrrecs, assessors i entitats, fundacions i societats públiques valencianes.

El president també va tenir paraules per al govern espanyol, de qui va dir: "Ens ha negat l'aigua, un finançament d'acord amb els nombre de valencians que som i unes infraestructures que permetin a la nostra economia ser més competitiva". Amb l'horitzó de les eleccions generals del 2012, Camps es va mostrar convençut que aquestes "reivindicacions històriques" seran ateses quan Mariano Rajoy sigui president del govern central. "Nosaltres ja ens estem preparant per al dia després que el Partit Popular guanyi les eleccions, per al dia en què es reactivi l'economia d'Espanya", va afegir.

Sobre l'ensenyament en valencià, Camps va destacar que des que governa el PP "la llengua està més forta que mai gràcies a l'augment en un 140% de les línies educatives en valencià", malgrat que ha assumit en el programa de govern el decret que proposa un model de plurilingüisme que "garanteixi l'ensenyament en anglès i la seva utilització com a llengua vehicular de tot el sistema formatiu", cosa que va en detriment del valencià.

JOAN RUSIÑOL

La Dama de Ferro de Madrid inicia el mandat picant l'ullet als joves.

Mentre que la comtessa Esperanza Aguirre Gil de Biedma (Madrid, 1952) prometia ahir a Madrid el càrrec de presidenta de la Comunitat de Madrid per tercera legislatura consecutiva, a Londres el seu gran avalador, José María Aznar, entregava el Premi FAES de la Llibertat a la baronessa Margaret Thatcher, exprimera ministra del Regne Unit. L'atzar va tancar un triangle d'admiracions compartides. La política madrilenya reivindica la Dama de Ferro britànica pel seu liberalisme de pedra picada durant la Guerra Freda. Aguirre s'ha convertit, amb el pas del temps, en la principal abanderada d'aquest discurs dins del PP i en el puntal del sector que es mira de cua d'ull Mariano Rajoy perquè el consideren poc contundent.

Tot i que la seva carrera arrenca el 1983, quan va entrar de regidora a l'Ajuntament de Madrid, un olfacte polític molt aguditzat li ha permès anar-se reinventant fins a aconseguir, el passat 22-M, 72 dels 129 escons en joc al parlament. Hàbil, ahir va dir que vol que els joves (molts, indignats) recuperin "l'optimisme".

Espanya i llibertat

Gairebé no queda cap rastre d'aquella dona desconeguda per a molts espanyols que Aznar va situar el 1996 al capdavant del ministeri d'Educació, Cultura i Esports. Aleshores eren pocs els que li auguraven un futur polític gaire brillant. Era l'època en què era l'estrella habitual a programes d'humor com Caiga quien caiga . Va ser llavors, però, quan va començar a adonar-se de la importància de la comunicació política i avui és una de les dirigents 2.0 més convençudes. D'aquella etapa en sobresurt l'intent de tirar endavant un pla de reforma dels ensenyaments d'Humanitats que va aconseguir crispar tota l'oposició. Quedaven, però, clares les seves credencials que repeteix sempre en forma d'eslògan: "Espanya i llibertat".

Aquesta posició ben definida li ha permès, amb el suport incondicional de la fundació FAES, fer-se un lloc ideològic a les files del seu partit, en què s'apleguen democratacristians, conservadors i liberals. Des d'aquesta trinxera també va provar de bastir l'oposició a Mariano Rajoy l'any 2008, però finalment se'n va desdir. Aquella operació l'ha permès seguir sent la candidata més ben situada per si Rajoy no se'n surt. Els resultats electorals l'avalen. Va arribar a la presidència l'any 2003 després que s'haguessin de repetir les eleccions per culpa de dos trànsfugues del PSOE i fins avui ha anat ampliant suport social. Ara comença mandat i promet canvis en la llei electoral per apropar-se a les llistes obertes. És una picada d'ullet als joves del 15-M i un intent de frenar l'ascens de Rosa Díez a Madrid.

stats