BARCELONADesprés de més de 35 anys a la llista de feines pendents, la macrotransformació de l'antic recinte fabril de Can Batlló, al barri de la Bordeta de Barcelona, comença a caminar per convertir l'espai -un sector de 14 hectàrees- en un complex d'equipaments, habitatges i zones verdes. El primer pas, que s'haurà de concretar durant aquest any, és el pagament de les indemnitzacions pendents i la construcció dels primers blocs de pisos de protecció oficial. El ple del mes de febrer va donar el tret de sortida al procés per desencallar-ne la reforma, amb l'aprovació definitiva del conveni amb la propietat del recinte, Immogaudir. L'acord permet al consistori agafar les regnes d'una reforma que la immobiliària, sacsejada per la crisi, fa anys que endarrereix. PP i Unitat per Barcelona-ERC van donar suport al conveni per desencallar el que és el gran repte urbanístic del mandat -amb el permís de Glòries, que encara no té projecte ferm ni pressupost-. Fins i tot l'acord ha permès a l'Ajuntament liderar el procés, però ha costat molt i s'ha demorat més enllà del que es preveia. El conflicte polític i les incògnites respecte a la finca d'Horta-Guinardó que la immobiliària va incloure a última hora en el pack de la negociació van forçar l'equip de govern a posposar els seus plans.
De retruc, Tres Turons
El PP es va erigir amb la clau per desencallar la reforma després d'obligar CiU a endarrerir un mes la presentació de l'acord de Can Batlló a la comissió d'Hàbitat Urbà -va molestar tant que el projecte es donés per aprovat abans de passar per comissió com que inclogués una expropiació lluny del recinte de Can Batlló-. Els populars, però, han posat condicions per al sí. La pedra angular de la negociació és el preu que es paga per la finca del carrer Mare de Déu de Montserrat, a Horta-Guinardó, que, segons va explicar el tercer tinent d'alcalde, Antoni Vives, a l'hora de justificar-ne la inclusió en la negociació, "és una peça clau per al projecte dels Tres Turons" i suposa, per tant, avançar feina i injectar més capital a Can Batlló. ICV-EUiA, tot i que va votar contra l'acord, va fer incidència en la necessitat de fixar el preu just per a aquesta finca -de 16.382 metres- per no distorsionar el preu de futures expropiacions a la zona.
A instàncies del PP, el govern va sol·licitar una taxació externa, encarregada a la Universitat Politècnica de Catalunya, que va rebaixar en 1,4 milions el preu anunciat fins als 21,1 milions. Partint d'aquesta rebaixa -la "garantia que no paguem de més", segons el president del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz-, els populars van afegir més demandes a la llista. En primer lloc, garantia d'execució immediata, és a dir, que en el termini màxim d'un any puguin començar les obres dels primers 50 habitatges socials i s'hagin abonat les indemnitzacions. Tot plegat per 10 milions d'euros, que és la partida que es va incloure en el pressupost municipal per injectar líquid a projectes encallats a canvi de sòl edificable. Les altres condicions de Fernández Díaz eren assegurar que la finca expropiada es convertís en una illa de zones verdes i equipaments i el compliment de terminis, amb especial atenció al CAP Magòria. Fet.
Veïns i tallers, en espera
El PSC, que es va abstenir en la votació, anava una mica més enllà i demanava que la taxació de la finca de la polèmica la fes un jurat o que, en tot cas, s'avancessin tots els diners en el projecte de Can Batlló i es prescindís de la finca que, segons precisen, la immobiliària ja els havia ofert a ells com a moneda de canvi. Hi veuen "precipitació". De moment, els pocs tallers que encara funcionen dins del recinte fabril -el 1943 la propietat va decidir abandonar l'activitat tèxtil i donar cabuda a magatzems i tallers- esperen que se'ls comuniqui quan cobraran les indemnitzacions i els veïns, que ja gestionen dues naus, celebren que la cosa es mogui després d'anys de reivindicacions.
Sobre la taula queda el futur de la nau central, de 9.000 metres quadrats, on havia d'anar la conselleria de Medi Ambient, però que el Govern ja no vol, i el de la nau que havia d'acollir el Museu de l'Urbanisme, de titularitat estatal.
