"Cap autor havia estat honest sobre la relació amb el seu pare"

Era un guionista sense gaire èxit. La seva nòvia el va deixar i vivia amb el seu pare, un home gran que es queixava de tot. Va obrir un compte de Twitter i va començar a fer piulades amb els comentaris del seu pare. De seguida tenia milers de seguidors. Ha escrit un llibre - Las chorradas de mi padre - i ha gravat una sèrie que s'estrena avui a Sony TV a tres quarts de nou. Pot haver creat un estil, com els Assaigs de Montaigne, o que demà passat ningú se'n recordi, com Torrente . És simpàtic, jove, calb i malparlat com el pare.

Sap que fa enveja la gent que es forra amb tan poc esforç?

Home, obrir un compte al Twitter va ser fàcil, però escriure el llibre ha estat un vertader desafiament. [Riu]. Però tampoc puc dir que hagi estat una lluita profunda i difícil perquè no ha estat així. Feia deu anys que escrivia per a revistes i pàgines web. El que havia fet hi ha tingut a veure.

Ha fet diners plagiant.

Tampoc he robat res. Més aviat sóc un transcriptor.

I què en diu el seu pare?

No va entendre gaire bé l'abast de la història i va dir que li era igual.

Suposo que van a mitges.

Li volia donar una part dels diners, però es va molestar molt. "Jo tinc els meu propis diners, no necessito els teus", em va dir.

De qui és el mèrit del llibre?

Ell és el protagonista, l'estrella. Jo espero haver-lo reflectit bé.

Ara que el seu pare sap que publica el que diu, no es cohibeix?

Pot ser. A vegades diu alguna cosa i després em mira i em diu: "Això no ho posis a la teva pàgina de merda".

El seu pare rondina molt.

Crec que la gent passa de tot quan es fa gran, però el meu ha estat així sempre, i sempre li ha estat igual el que pensin d'ell.

Queixar-se ho fa tothom.

D'això n'estic segur. Però el llibre era necessari. La meva relació amb el meu pare s'assembla molt a la de molta altra gent i ningú n'ha parlat amb honestedat.

Per què creu que la gent ha connectat tant amb la sèrie?

El meu pare diu el que li passa pel cap i actualment no ho fa gaire gent.

Per què?

Almenys als Estats Units és així. A la gent els preocupa com els veuen els altres i si feriran els seus sentiments. Sempre hi ha algú que pensa la manera de posar-te una reclamació. Ens hem convertit en una societat defensiva i sempre és refrescant una persona que digui exactament el que pensa.

Pensa que l'èxit de les seves piulades pot crear escola?

Això espero. Sempre he pensat que és més interessant llegir algú honest que algú que es vol quedar al costat segur de les coses.

No és excessiu fer-ne una sèrie?

[Riu]. Tinc l'esperança que la sèrie prengui vida per si mateixa. Una idea pot sorgir de qualsevol cosa.

Llibres i piulades són la clau per fer diners amb les xarxes socials?

Tampoc no ho crec. No conec gaires maneres estupendes de guanyar diners. Però sí que crec que hi són i que hi ha gent molt més llesta que jo que les trobarà segur.

Fa piulades des del vàter, també?

No, jo no. Twitter ha funcionat molt bé per ampliar el narcisisme d'alguns, que a més tenen molts seguidors. Però quants els llegeixen, en realitat? Tot i així tenen aquesta il·lusió: un publica i li sembla que tothom està pendent del que fa.

També ha tingut ofertes publicitàries, suposo.

Volien portar al meu pare a Las Vegas al que es diu una festa de piscina. Vaig dir al paio: "El meu pare té 75 anys i li importa una merda la teva festa de piscina".

Era un guionista sense èxit. Ara tothom li fa cas. No el fa pensar?

I tant. Però Hollywood està ple de fracassats, hi ha molt d'idiota que volta per allà i hi ha una cosa que el meu pare sempre diu: "Recorda que quan els altres comencen a dir que tens la cigala gran és perquè no és veritat".

O sigui que qui no el considerava bon guionista s'equivocava.

No ho sé, prefereixo pensar que escrivia bé i ara també. Però tampoc sóc un gran escriptor, tot i que estic intentant ser-ho.

I ara què més farà?

Escriuré un altre llibre i seguiré fent guions. El llibre és una història basada en fets reals sobre com es va creixent i s'aprenen coses sobre les dones dins el context de la meva família. Sortirà d'aquí un any i mig. Vull que sigui un llibre ben escrit, no publicaré perquè sí.

Quina és l'última piulada?

Parlava amb el pare del llibre que escrivia, en què apareixien les fases de la meva vida. I em va dir: "Com que les fases de la teva vida? En quina creus que estàs ara? Alguna vegada t'has vist des del darrere pujant les escales? Sembles un tiranosaure que s'ha fet caca a sobre".

Li han plantejat fer una pel·lícula?

Sí, però no em va bé.