Cap límit per entrar a les caixes

MadridEl Banc d'Espanya va donar ahir el tret de sortida a una campanya de promoció del sistema financer espanyol que té com a objectiu atraure la inversió estrangera al capital de les entitats que han decidit sortir al mercat o ho faran properament. Els destinataris de les trobades són analistes, inversors i especialistes del sector financer. Abans de demanar els diners, la idea és exposar una bateria d'arguments per millorar la percepció internacional del sistema financer espanyol. Una conferència programàtica del governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va donar el tret de sortida a la gira. Però avui toca Londres, on aquest matí arribarà el director general de regulació de l'entitat, José María Roldán.

El missatge del governador va ser clar, malgrat la preocupació d'alguns governs autonòmics, entre ells el de la Generalitat, que vol trobar alguna fórmula que permeti mantenir la catalanitat de les entitats. Ahir, però, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, va qualificar de "temeritat" la possibilitat que la Generalitat entrés en el capital de CatalunyaCaixa i Unnim, una possibilitat que la llei permet. El fet és que les caixes necessiten un màxim de 20.000 milions d'euros que procediran del Frob i dels inversors estrangers, als quals Fernández Ordóñez va assegurar que no s'imposaran restriccions "de cap tipus". Es permetrà l'entrada als inversors "seriosos, que no vulguin entrar per demà sortir corrent", i que no siguin especuladors, va afegir. La xifra dels 20.000 milions és aproximada. Es coneixerà el proper 10 de març. La seva distribució público-privada tampoc es coneix. Es decidirà al setembre d'enguany. Però el missatge que cal donar és que ja es coneix la situació del sistema financer espanyol, va insistir el governador.

Imprescindible

Tot i que aquesta gira havia de començar fa dues setmanes, no ho ha fet fins ara perquè faltava la millor carta de presentació davant dels inversors, el reial decret llei per reforçar el sistema financer espanyol aprovat el divendres passat al consell de ministres. Per això el governador no hi va escatimar elogis. Va dir que "era imprescindible i necessari per evitar una forta caiguda del finançament exterior", un fet que hauria comportat "una reducció del crèdit molt important". També se'n va mostrar orgullós perquè considera que serà un bon estímul per afrontar la crisi de confiança del sistema financer espanyol, tot i que amb decret o sense, sap que "no s'aconseguirà en un obrir i tancar d'ulls", va dir.

Després de lloar el reial decret va llançar un missatge a les caixes que es queixen perquè consideren que després de convertir 45 entitats en 17 grups i passar els exigents tests d'estrès no calia fer res més. El governador vol que en comptes de criticar es posin a treballar per complir les dures exigències de capital que els exigeix la nova normativa. "Tant si es queixen com si no, seguiran l'exemple de les que porten als bancs la seva activitat o estan pensant recapitalitzar-se", va advertir. "El més còmode és no fer res", va etzibar, però "si les coses canvien, cal reaccionar" i per això va dir que havia estat necessari "anticipar-se" per evitar que les entitats acabessin de tancar l'aixeta del crèdit.

Còmode

Va argumentar: "Sense el Frob tindríem entitats zombis i el Banc d'Espanya hauria hagut d'intervenir més caixes". Sobre la possibilitat d'una segona ronda de fusions de caixes, no ho va considerar necessari tot i que va dir: "Si es volen casar, que es casin".

Va defensar la fortalesa del Frob per afrontar la inversió que calgui. El president del fons, Javier Aríztegui, que l'acompanyava en la conferència, va dir que l'entitat que presideix gaudeix d'una "còmoda" posició de liquiditat per injectar els diners que calgui a les entitats que necessitin capital i no l'hagin trobat en inversors privats. En aquest sentit, va indicar que disposa de 4.300 milions d'euros de recursos, més una línia de crèdit de 3.000 milions. Sobre la capacitat d'aquesta eina per endeutar-se, va recordar que recentment van fer una emissió de deute de 3.000 milions i "en dues hores haviem aconseguit més del doble sense cap dificultat". Fins ara el Frob ha participat en nou dels dotze processos de reestructuració i les entitats li han demanat 11.559 milions.

El Frob comprarà accions a les entitats financeres que no hagin aconseguit enfortir la solvència amb inversors privats de manera temporal, durant un màxim de cinc anys. Fernández Ordóñez va anunciar ahir que tant si el comprador és la mateixa entitat intervinguda com si és un altre inversor, hauran de pagar una remuneració superior al 8% en cas de recompra, una xifra que ha defensat que marca la legislació europea. "Si has deixat diners públics, has de fixar una remuneració", ha especificat. El Banc d'Espanya considera que l'afany reformista del govern espanyol ha de continuar.