EUSKADI BUSCA LA PAU
Crònica 20/10/2011

Carter i Blair també volen diàleg

Joan Rusiñol
3 min
Lideratge internacional El suport de dos premis Nobel de la pau com Jimmy Carter i Kofi Annan reforça el full de ruta traçat dilluns per acabar amb la violència.

MadridMés pressió internacional per a José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Al document final de la Conferència de Pau de Sant Sebastià, ahir s'hi van sumar tres pesos pesants més: l'expresident dels Estats Units Jimmy Carter, l'ex-primer ministre britànic Tony Blair i el senador nord-americà George Mitchell, home clau en la resolució del conflicte a Irlanda del Nord.

La incorporació d'aquestes personalitats té una càrrega simbòlica enorme i empeny amb força una iniciativa que persegueix el desarmament d'ETA i el compromís de les parts a seure per buscar una sortida dialogada al conflicte. A la dreta política i mediàtica madrilenya se li farà ara una mica més difícil deslegitimar la trajectòria de les veus internacionals que avalen el full de ruta i que podria tenir com a colofó un comunicat imminent de l'organització terrorista, en què certifiqués que deixa les armes.

L'anunci d'aquestes noves mostres de suport el va fer ahir a la tarda Lokarri, la principal entitat organitzadora de la conferència de dilluns. Segons va explicar, Carter defensa el "diàleg" entre ETA i els governs dels estats espanyol i francès. "Aquest esforç mereix el suport de la comunitat internacional", va afirmar des d'Atlanta. L'expresident nord-americà i premi Nobel de la pau l'any 2002 és una de les persones amb més experiència i prestigi a l'hora de treballar per la pau. En el seu currículum hi figuren els acords de Camp David, l'any 1978, entre Egipte i l'Estat d'Isarel.

L'adhesió de Blair a les conclusions de la Conferència és l'os més dur de rosegar per al PP, que s'oposa, com a mínim en públic, al camí traçat. És coneguda la bona relació política i d'amistat que manté amb l'expresident espanyol José María Aznar, que lidera l'ofensiva de l'ala més dretana del partit per forçar que la pau a Euskadi tingui "vencedors i vençuts". Als antípodes de la duresa discursiva del seu amic, Blair creu que "hi ha una oportunitat que l'últim conflicte armat d'Europa sigui portat a la seva fi" i insta "tots els líders polítics perquè l'aprofitin". El missatge el va fer arribar un portaveu de l'oficina de l'ex-primer ministre britànic als responsables de la cimera basca.

El nom de George Mitchell, enviat especial del president Obama al Pròxim Orient, és menys conegut però significa un aval sòlid. Els principis que ell va definir, i que duen el seu nom, van ser acceptats per totes les parts en el conflicte d'Irlanda del Nord. L'esquerra abertzale va fer seus aquests punts a l'acord de Gernika del setembre de l'any passat, el document que va donar peu a la treva d'ETA del mes de gener.

Assumint la terminologia de la declaració de Sant Sebastià, Mitchell diu que "és important que es prenguin totes les mesures possibles perquè es produeixi el final de l'últim enfrontament armat d'Europa". Segons Lokarri, s'uneix a "la petició a ETA perquè declari públicament el final de tota activitat armada i busqui converses amb els governs d'Espanya i França per abordar les conseqüències del conflicte".

Rajoy aposta per la prudència

Aquest escenari colla encara més govern i oposició, conscients que la resposta d'ETA en forma de comunicat pot ser qüestió d'hores o de dies. El president del govern espanyol i el líder de l'oposició van conversar dilluns per telèfon i, segons fonts de la direcció popular, tots dos tenen la "intuïció" que l'anunci pot arribar en qualsevol moment. Encara que no ho reconeguin en públic, és evident que socialistes i populars han sincronitzat els rellotges per quan arribi el moment.

La Moncloa admet que Zapatero i Rajoy coincideixen en el fet que ara cal ser "prudents". Per això, l'estratègia del PP deixa via lliure als dirigents considerats de l'ala dura, però el candidat va amb peus de plom. Rajoy sap que d'aquí un mes pot governar i no vol condicionants a l'hora de teixir una política més moderada, de la mà dels socialistes i del Partit Nacionalista Basc.

stats