Càstig penal per als mals gestors
La llei de transparència que promou l'executiu de Mariano Rajoy preveu càstigs per als mals gestors. Així, fixa penes de fins a 10 anys d'inhabilitació per als càrrecs que falsegin o ocultin informació.
BARCELONA.El govern de Mariano Rajoy ha respost amb celeritat (gairebé a toc de xiulet) a les urgències que imposen els mercats i la Unió Europea. En la seva determinació per recuperar, si més no en part, la confiança que li han perdut a Espanya els mercats, el consell de ministres va donar llum verda ahir a la llei de transparència, informació pública i bon govern que pretén donar "rigor" a les obligacions financeres i pressupostàries de les administracions. De fet, Espanya és dels pocs països europeus que encara no disposava d'una llei d'aquestes característiques. La normativa preveu càstigs per als gestors públics que vulnerin el límit de dèficit de la futura llei d'estabilitat pressupostària. Segons la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, es tracta que "des de fora i des de dins es vegi que el govern es fa responsable del que passa al conjunt de les administracions".
D'aquesta manera, el compliment de la normativa per limitar el dèficit ja no serà només una qüestió de compromís institucional, sinó que implicarà "responsabilitat administrativa i penal". A ningú se li escapa que l'anunci arriba també la mateixa setmana de la condemna a l'expresident popular de les Balears Jaume Matas i a les portes de les eleccions andaluses i asturianes.
Inhabilitacions per als casos greus
La normativa preveu càstigs penals per als casos més greus de gestors que "falsegin o ocultin" informació comptable. El missatge no podia ser més clar. Les penes en els casos greus poden arribar a 10 anys d'inhabilitació i a sancions econòmiques, que, si arribat el cas no es paguessin, se substituirien per presó. La llei estableix sancions per als casos que no siguin delictius, amb possibilitat de destitucions de càrrecs públics i impossibilitat de ser nomenats per a un altre càrrec durant un període d'entre 5 i 10 anys.
¿El cas de l'Ajuntament de Madrid (del PP), que deu 1.000 milions, seria un dels casos sancionables? Sáenz de Santamaría va esquivar la resposta en la compareixença de després del consell de ministres: "L'important és que en el futur no es produeixin casos d'aquesta naturalesa". I la llei és qui ho ha d'impedir. Com també ha de prevenir, va afegir, que un govern traspassi al seu successor una xifra de dèficit inferior a la real, com va passar en l'últim relleu a la Moncloa.
La llei considera una infracció molt greu l'autorització de compromisos de despesa sense crèdit per afrontar-la, les subvencions injustificades i l'incompliment "deliberat" de l'obligació de reduir el deute en els terminis fixats, a més de no formular plans d'ajustament.
Fent honor a l'enunciat de la llei, el text obliga les administracions a fer públic "com es contracta, subvenciona i es retribueix els càrrecs públics". Això sí, la Casa del Rei en queda al marge, com la informació que pugui afectar la seguretat, la defensa, les relacions exteriors o la persecució d'infraccions. Tota la informació es farà pública en un "portal de la transparència". La llei se sotmetrà a audiència pública durant 15 dies a partir de dilluns, perquè qui vulgui hi pugui fer aportacions mitjançant la web del ministeri de Presidència.
Límit al sou dels alcaldes
La norma també inclou un "primer pas" per establir llindars de retribucions als càrrecs de les administracions. De moment afectarà els càrrecs de les corporacions locals (alcaldes i càrrecs municipals) i permetrà que els pressupostos de l'Estat fixin el barem de sous per evitar desproporcions. De fet, Sáenz de Santamaría va reconèixer que hi ha "molts càrrecs públics", inclosos alcaldes, que cobren més que el president del govern espanyol. El barem tindrà en compte la població, la mida del municipi i elements socioeconòmics i administratius com la capitalitat.
