El Parlament desconeix el sector privat
Avui es constitueix un nou Parlament en què prop d'una cinquantena de membres ocuparan per primer cop el seu escó. Tanmateix, el perfil dels diputats no varia gaire i el col·lectiu es manté endogàmic.
BARCELONA.La cultura popular -i l'estadística- explica que Catalunya és terra d'emprenedors i de treballadors de la petita i mitjana empresa. Aquesta realitat, però, no està representada al Parlament que es constitueix avui ni entre els seus diputats, la majoria dels quals no tenen experiència laboral en el sector privat i provenen d'ocupar altres càrrecs electes. La sensació d'allunyament de la ciutadania respecte de les institucions, segons alguns experts, està justificada.
L'associació cívica Sentit Comú per Catalunya publica un informe, al qual ha tingut accés l'ARA, en què constata la dificultat d'accedir al perfil personal i professional dels candidats i els electes, però que també en fa públiques algunes de les dades més rellevants. Segons aquestes, un 64% dels diputats no han treballat a l'empresa privada, xifra que arriba al 90% en el cas d'ICV-EUiA i al 82% en el del PSC. Per contra, només un 39% dels del PP comparteixen aquesta característica.
Entre aquest col·lectiu, s'hi inclouen els funcionaris, que representen una quarta part dels diputats, però que fora de la cambra suposen menys del 15% dels assalariats catalans. El percentatge més alt de funcionaris el presenta ICV-EUiA, ja que la meitat dels seus electes ho són, en contraposició amb el 10% dels d'Esquerra i l'11% dels del PP.
Ens governa "gent que mai s'ha hagut de guanyar la vida de manera precària o en una empresa que pot fer fallida", reflexiona Raimundo Viejo, professor de ciència política de la UPF. Segons afirma, això provoca que els interessos dels petits empresaris, comerciants, autònoms i treballadors no estiguin prou representats.
Una classe "endogàmica"
Igualment, un 84% dels diputats ha tingut experiència en càrrecs electes i gairebé un terç del total encara el compagina actualment amb l'acta de diputat. Segons Viejo, això descriu una "classe endogàmica" en la qual moltes persones entren a participar de la política com a forma de vida i no com un servei puntual al país, cosa que també ajuda a explicar la seva manca d'experiència laboral prèvia. De fet, aquells partits amb més diputats amb càrrecs electes previs són els que desconeixen més el sector privat.
Malgrat tot, aquestes dades no impliquen que els parlamentaris no tinguin estudis, ja que gairebé un 90% disposa de títol universitari. Però són títols poc variats. Així, Viejo subratlla el fet que una quarta part són juristes, una "herència del franquisme", una característica de "democràcies subdesenvolupades" en què hi prima la idea de "la llei i l'ordre". Això provoca que "fer política inclogui impugnar normes als tribunals" i estableix una idea estàtica de la gestió "no adequada als desafiaments de la realitat social actual".
D'aquesta manera, els partits disposen, segons el politòleg, de "poca especialització" en els seus diputats. Així, cap electe d'ICV-EUiA té formació en economia o empresa i els estudis prioritaris al PSC són els de ciències socials. Viejo destaca els pocs experts en noves tecnologies a les formacions i subratlla que, amb aquests perfils, "s'entén la poca credibilitat d'un estament polític" tan allunyat del ciutadà mitjà. Una realitat que no canvia legislatura rere legislatura.
