Catalunya, a la cua de l'OCDE en integració d'alumnes immigrants
La diferència entre el rendiment escolar dels immigrants i els autòctons als instituts catalans és la més gran de l'OCDE. Un estudi alerta que els centres gueto són el problema més greu del sistema.
Barcelona.L'elevada concentració d'alumnes immigrants en alguns centres dels barris més desafavorits és un problema ja conegut del nostre sistema escolar. Ara, amb les dades de l'informe PISA 2009 sota el microscopi de la Fundació Jaume Bofill, constatem que aquest alt percentatge d'immigrants no té cap efecte en els resultats dels alumnes autòctons d'aquests centres, sinó que només perjudica el rendiment dels mateixos immigrants. Ho diu l'informePISA 2009: Avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya, encarregat per la Fundació Bofill a un equip d'experts liderat pel catedràtic d'Educació Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Ferran Ferrer.
Segons l'estudi, els alumnes nascuts a Catalunya que estudien a escoles amb més d'un 25% d'immigrants obtenen un resultat de 495 punts, només 3 per sota de la mitjana catalana al PISA 2009 (498), i a poca distància dels nadius que estudien en centres amb pocs immigrants (509). En canvi, la nota PISA dels alumnes immigrants baixa a 374 quan van a centres amb alt percentatge d'estrangers, mentre que als centres amb poca immigració aquests alumnes obtenen una puntuació (encara per sota de la mitjana, però molt més alta) de 445.
"El nostre problema més greu"
La diferència mitjana entre els resultats dels alumnes autòctons i els immigrants a Catalunya és de 82 punts, la més alta de tots els països de l'OCDE amb alumnat immigrant i la segona més alta de l'Estat, només per darrere de la Rioja. La desigualtat s'eixampla encara més als centres públics, on arriba als 94 punts, quan "100 punts PISA equivalen a l'aprenentatge de tres cursos escolars", alerta Ferrer.
Aquesta desigualtat de l'alumnat immigrant "és el problema més greu que té el nostre sistema educatiu", adverteix el catedràtic, i subratlla que els alts índexs d'immigració no determinen uns resultats escolars baixos del sistema, ja que països amb més proporció d'escolars d'origen estranger obtenen molt més bons resultats que Catalunya.
Guetos i baixes expectatives
Tot i que les dades de l'OCDE no donen claus per esbrinar les causes d'aquesta diferència, el director de l'informe va apuntar la necessitat d'unes polítiques públiques "que evitin la creació d'escoles gueto i que fomentin l'acompanyament de les famílies d'aquests nens, que arriben a Catalunya des d'entorns molt diferents i són oblidades pel sistema educatiu, que fa com si fes 20 anys que són al país". Ferrer denuncia també la persistència d'alguns "processos pedagògics no desitjables" dins de l'aula, on sovint els professors generen baixes expectatives de progrés per als seus alumnes immigrants.
Com a contrapunt positiu, l'anàlisi detallada dels resultats catalans a les proves PISA del 2009 revela un elevat nombre d'alumnes resilients, que són aquells que tot i provenir de nivells socioeconòmics baixos obtenen puntuacions elevades. A Catalunya, un 13% dels alumnes dels entorns més desafavorits "trenquen amb el determinisme sociològic". Acostumen a ser noies, nascudes a Catalunya (el nivell de resilients entre els immigrants és molt baix) i no han repetit mai cap curs, mentre que la llengua materna i la titularitat del centre no són factors determinants, segons l'estudi.
Però Catalunya té encara un dels nivells més baixos d'excel·lència de tota l'OCDE, amb un 4% d'escolars "d'alt rendiment" quan la mitjana internacional és del 8%. Amb tot, el fracàs escolar és també més baix, amb un 13% en el cas català davant el 19% de mitjana de l'OCDE i el 20% de l'Estat. L'alumne excel·lent és majoritàriament una noia, autòctona, que parla català i que no ha repetit mai, tant de centre públic com privat. En canvi, el perfil d'alumne de baix rendiment és el d'un noi, majoritàriament nadiu, tot i que hi ha un significatiu 36% corresponent a immigrants, que no parla català a casa, ha repetit algun curs i va a un centre públic. És significatiu el factor dels companys amb baixos resultats, destaca Ferrer: "El fracàs escolar es concentra en determinats centres, mentre que l'èxit es reparteix".
