Si Ramon Trias Fargas fos viu, hauria d'ampliar el seu premonitori llibre Narració d'una asfíxia premeditada , escrit fa més de 25 anys però amb una vigència extraordinària perquè l'autogovern català torna a penjar d'un fil per la pressió del govern espanyol de retallar-lo amb l'excusa de la crisi. L'últim intent ha estat l'anunci del ministre d'Economia, Luis de Guindos, de fer una llei que obligui les comunitats autònomes a ensenyar el seu pressupost a l'executiu central abans d'aprovar-lo. La reacció catalana va ser contundent i gairebé unànime, amb l'única excepció del PP. Govern i oposició van reaccionar ahir a l'una contra una iniciativa que seria una clara Loapa financera.
Trias Fargas ja alertava del risc d'asfíxia només cinc anys després de recuperar la Generalitat i és ara quan es fa més evident, amb un govern amb dificultats de tresoreria i un executiu central que es nega obertament a pagar el que obliga una llei orgànica com l'Estatut. El que aleshores era simple gasiveria centralista ara és una crisi que obliga a "controlar" la despesa i un nou poder a Brussel·les que fixa el límit del deute. Una coartada excel·lent per a la recentralització de l'Estat que sectors polítics i mediàtics madrilenys reclamen des de fa temps i que ara Mariano Rajoy té majoria absoluta per fer, però de moment no acaba de rematar, tot i les amenaces de De Guindos.
Trencar la corda
El president del govern de Rajoy sap que una llei com la que anunciava De Guindos, aplaudida des de comunitats autònomes com Madrid i el País Valencià, comportaria trencar relacions amb el govern català i amb CiU i, pel que sigui, el nou president espanyol encara no vol trencar la corda, potser perquè amb el temporal que s'acosta, necessitarà companys de viatge. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va fer equilibris en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Sense desmentir De Guindos, va situar hàbilment el debat en la limitació del dèficit, defugint el control dels pressupostos. D'aquesta manera es refugiava sota el paraigua constitucional i en la llei d'estabilitat pressupostària, que també és gasiva competencialment però està emparada per l'última reforma constitucional express , pactada pel PP i el PSOE el passat més d'agost, contra la qual van votar CiU, ERC i ICV. La vicepresidenta es va limitar a justificar que és Brussel·les qui imposa les normes, cosa que és certa sobre el dèficit, però no sobre el control dels pressupostos de cada comunitat, com va proposar De Guindos.
Codi genètic
La reacció del Govern va ser immediata i contundent: el seu portaveu, Francesc Homs, va advertir que controlar els comptes seria "carregar-se l'autonomia financera", la qual cosa seria "inacceptable i intolerable". L'executiu català considera que una llei d'aquestes característiques difícilment seria constitucional, però a Palau consideren que no acabarà veient la llum, però mantenen l'alerta, perquè suposaria creuar la línia vermella. De fet, Artur Mas ja va insinuar alguna cosa en la seva roda de premsa de dimarts passat quan va justificar els ajustos pressupostaris com una manera de salvar l'autogovern. De tota manera, ahir no hi va haver cap trucada entre els dos executius i la Generalitat no tenia cap constància prèvia de la proposta de De Guindos, però el cert és que després de sentir Soraya Sáenz de Santamaría la preocupació al govern català va disminuir una mica perquè, com a mínim, la vicepresidenta tirava pilotes fora.
Fent pinya amb el govern català, el nou primer secretari del PSC, Pere Navarro, va rebutjar la "censura prèvia" dels pressupostos autonòmics que pretén executar el govern del PP perquè, al seu entendre, té un "codi genètic" centralista. En una entrevista a Efe, Navarro va rebutjar que el govern espanyol vulgui "tutelar" les autonomies mitjançant la supervisió prèvia dels seus pressupostos i va censurar a més que pretengui decidir en qüestions "dels ajuntaments", com la pujada de l'impost sobre béns immobles (IBI). Aquests primers gestos del govern de Mariano Rajoy revelen, segons Navarro, part del "programa ocult" del PP, un partit que porta en el seu "codi genètic" el centralisme. "Mai ha cregut ni en les autonomies ni, si m'esgoten, en els governs locals", ha insistit.
Mentre el PP català guardava un disciplinat silenci, ERC també va rebutjar una possible Loapa financera i el seu líder, Oriol Junqueras, va capgirar la polèmica i va advertir que hauria de ser Catalunya qui fiscalitzés els comptes de l'Estat perquè és qui més aporta a les arques d'Hisenda. Junqueras va recordar que "qui aporta més diners" és qui està "legitimat" per controlar un pressupost i va advertir que la iniciativa de De Guindos és "un insult a la intel·ligència i la dignitat" perquè, a més, és un govern "morós" que no compleix les seves pròpies lleis ni compromisos financers. Davant aquesta situació, va instar el president de la Generalitat, Artur Mas, a fer "un pas endavant" i escollir entre el país o el PP. "Si el Govern aprova els pressupostos amb el PP, estarà anticipant la voluntat del govern espanyol d'intervenir", va rematar Junqueras.
Tornar al franquisme
Sumant-se al consens també va mostrar el seu rebuig Iniciativa, que a través de Joan Coscubiela va advertir que "suposaria tornar a l'antic règim del franquisme, quan els pressupostos dels ajuntaments havien d'estar autoritzats prèviament pel govern". "No ho permetrem", va dir Coscubiela, que va remarcar que "és fals que acabar amb les barbaritats d'algunes administracions s'hagi de fer a costa de l'autonomia financera de les comunitats".
