02/02/2011

Cau el Mur de Berlín amb el temps que va En contra

2 min

Ja hi ha força elements per comparar el que va passar el 1989 a Europa de l'Est -la caiguda del Mur de Berlín i dels règims comunistes- i el que està passant al mon àrab. Les comparacions no són mai exactes. Rarament la història es repeteix. Els temps canvien i les circumstàncies, també. Els milers de persones que surten als carrers dels països àrabs es mobilitzen contra les injustícies socials, les penúries econòmiques i, sobretot, la falta de democràcia. Demostren com són de detestats els autòcrates que els han sotmès durant dècades. És el principal punt en comú que tenen els dos moments històrics. El fonamental.

Ahir, diplomàtics israelians advertien a europeus i americans que no fossin ingenus. Que l'Europa de l'Est no és el mon àrab. Que els dictadors no deixaran pas a la democràcia i que el que vindrà és una banda de "radicals islàmics barbuts". És a dir, una sèrie de clons del règim de Teheran. És possible. Part dels beneficiaris dels espectaculars moments que es viuen al món àrab poden ser els grups islàmics, més o menys radicals. Però no hauríem de perdre el focus. Aquests grups només són una part, petita, de les masses que s'han mobilitzat a Tunísia, a Egipte, a Jordània, al Iemen. I, segurament, divendres a Damasc.

Com més es trigui a donar resposta a les exigències de democràcia, d'obertura i de reformes, més important serà el paper que aquests grups islàmics tindran en la reconstrucció política posterior que, sens dubte, serà molt difícil. Ja ho comprovem a Tunísia. En una frase: com més es tardi, més complexa serà la transició i més barbuts tindrem a la taula. És cert que les societats àrabs no són les de l'Europa de l'Est. La religió no juga el mateix paper. Els ciutadans de l'Est competien amb els d'Occident en ciències i arts. Els dels països àrabs només competeixen en nombres: les taxes d'analfabetisme i de pobresa fan por. Així s'entén que la guspira que ha inflamat la revolta ha estat la pujada de productes bàsics com el pa.

A més, a la regió hi ha un gran conflicte territorial i polític a resoldre amb urgència: la pau entre Israel i Palestina. A més del consegüent reconeixement per part del món àrab de l'Estat d'Israel. Tot això fa que la transició que ha de sortir de totes aquestes revoltes sigui molt més difícil. Però com més aviat ens hi posem millor. El temps va en contra.

stats