BARCELONA"Si guanya Chacón, el PSC desapareixerà com a partit diferenciat i serà una federació més del PSOE". Aquesta reflexió la feia un destacat membre de la Fundació Rafael Campalans a mitjans d'aquesta setmana, després d'assistir a la presentació d'un llibre d'Antoni Castells. Un presagi pessimista, pendent del resultat de demà a Sevilla, quan el PSOE esculli entre Carme Chacón o Alfredo Pérez Rubalcaba com a secretària o secretari general del partit.
El PSC afronta aquest congrés dividit entre el sector majoritari i oficialista, que s'ha bolcat perquè Chacón aconsegueixi ser la primera catalana que dirigeixi el PSOE, i els que veuen aquesta possibilitat com un risc per a la sobirania del PSC com a organització política independent. El fet de no ser partidaris de Chacón no converteix aquests segons en partidaris d'Alfredo Pérez Rubalcaba, perquè el discurs jacobí que ha fet tampoc ha arrelat entre les files socialistes catalanes. Hi ha delegats que s'abstindran i d'altres votaran Rubalcaba, però són molt pocs i han optat per portar la seva condició d'outsiders en silenci.
Oficialment, per evitar prendre mal, el PSC s'havia de mantenir neutral durant tota la campanya per la secretaria general del PSOE. Ha estat una neutralitat aparent, trencada des del primer dia, començant pel primer secretari, Pere Navarro, i els principals homes de l'aparell del partit, com Antonio Balmón, Daniel Fernández o Manuel Bustos, que han expressat sense complexos el seu suport públic a Chacón. L'alcalde de Sabadell va anar fins i tot a la presentació de la candidata a Olula del Río. Tota una demostració que aquesta neutralitat ha estat una tàctica per evitar que Chacón fos identificada com la candidata del PSC, cosa que segons els socialistes catalans l'hauria perjudicada.
Pel mateix motiu ha evitat parlar de federalisme en tota la campanya i només ha fet una visita de cortesia a Catalunya, per saludar els 101 delegats del PSC, que la votaran majoritàriament, tot i que no de manera unànime. Fins i tot potser hi haurà alguna sorpresa.
Precisament, per evitar sorpreses, José Zaragoza porta des de fa setmanes a la cartera la llista dels delegats i els ha anat avisant un per un per recordar que la consigna del partit és votar Chacón. A alguns no els ha trucat perquè ja els dóna per perduts. Però l'aparell del PSC ha aconseguit el seu objectiu, que no hi hagués debat públic sobre si convé més Chacón o Rubalcaba. Els rubalcabistes, excepte el primer secretari del PSC de Ciutat Vella, Robert Pallerols, no han sortit de l'armari. Són pocs, és cert, però existeixen. I després hi ha un important gruix de dirigents i quadres del partit que han optat per un prudent silenci, per no buscar-se problemes.
Campanya de silencis
Ningú ha sentit en tota la campanya ni Joaquim Nadal, ni Marina Geli, ni Laia Bonet, ni Rocío Martínez Sampere, ni Joan Ignasi Elena, ni Pia Bosch donant suport a Chacón, per posar-ne només alguns exemples. D'altres, per sortir del pas, com l'heterodox Àngel Ros, que ha posat unes condicions impossibles per donar-li suport, tot i que ho acabarà fent. Quan se li pregunta a qui avala, l'alcalde de Lleida recorda irònicament que el PSC és neutral i ha demanat que els dos candidats es pronunciïn sobre les relacions entre el PSC i el PSOE, que es compleixin les resolucions del congrés del PSC que permeten als socialistes catalans votar diferent del PSOE en temes d'interès per a Catalunya i que el PSOE mai doni suport a les retallades a l'autogovern de Catalunya del PP. Òbviament, l'alcalde de Lleida no ha rebut cap resposta per part dels dos candidats, però té un "bon amic", Josep Borrell, fill de la Pobla de Segur, que el pressiona a favor de Chacón. Ros va intentar que el PSC portés les resolucions del seu congrés al del PSOE, però la direcció dels socialistes catalans ho va rebutjar.
L'altre és pitjor
Una part dels silencis s'escuden en el fet que no els agrada Chacón però diuen en privat que "l'altre és pitjor", perquè ha fet un discurs obertament jacobí en demanar que el PSOE tingui "veu única". Un important dirigent del PSC al Parlament ironitzava: "Hem de triar entre la veu única i els accents", que és com Chacón es va referir a l'Espanya plural en el seu discurs a Olula. I uns altres silencis aborden un problema de fons, que són les contradiccions que viurà el PSC si guanya l'exministra, perquè estarà sotmesa a la disciplina de dos partits que, en teoria, segons va aprovar el congrés del PSC, podrien arribar a votar diferent al Congrés. Ningú dubta que si és secretària general del PSOE, Chacón obeirà els interessos del partit que dirigeix, passant per sobre del PSC.
Federalitzar el PSOE
La direcció actual ho positivitza i assegura que la victòria de Chacón serà beneficiosa perquè el PSC gaudirà de la "màxima influència" al si del PSOE i serà més fàcil impulsar el procés de federalització que van acordar en el seu congrés del desembre. Ho explicava ahir el primer secretari del PSC de Barcelona, Carles Martí: "Si guanya la Carme i el PSOE agafa un altre tarannà, això seria el millor que li pot passar al PSC". Pere Navarro manté el seu compromís de reunir-se amb la nova direcció del PSOE un cop passat el congrés d'aquest cap de setmana per plantejar un nou esquema de relacions entre els dos partits.
Durant tota la campanya, Chacón no ha esmentat cap dels compromisos adoptats pel congrés del PSC, però el que ha generat més malestar són les crítiques que ha fet als governs d'Entesa i el seu rebuig frontal al concert econòmic, que combatrà "amb dents i ungles", segons va explicar a un diari sevillà. En la recta final de campanya ha endurit el discurs contra el pacte fiscal, per intentar decantar la balança del duel amb Rubalcaba cap a la seva candidatura.
Les seves crítiques al pacte fiscal han estat matisades per la direcció del PSC, que ha assegurat que es refereix només a la proposta de CiU, i que Chacón assumeix la proposta de pacte fiscal federal que va aprovar el congrés del PSC, tot i que no ho ha dit en tota la campanya. Però els matisos no van poder amagar la contradicció que significava que Joaquim Nadal i Rocío Martínez Sampere assistissin a l'acte unitari de l'Ateneu Barcelonès pel concert econòmic dimarts al vespre i l'endemà al matí Chacón declarés que "tot el PSC i tot el PSOE rebutgen la proposta de pacte fiscal de CiU". A més, socialistes i convergents tenen oberta des d'aquesta setmana una comissió mixta per buscar acords de país entre els quals hi ha el del pacte fiscal.
Les últimes afirmacions de Chacón van provocar la reacció de diversos membres de l'executiva, que es van afegir a les que el dia anterior havia fet Jordi del Rio, que havia acusat l'exministra d'haver usat un "doble llenguatge" durant la campanya. L'excandidat a la primera secretaria del PSC Joan Ignasi Elena es va afegir a les crítiques recordant que el congrés del PSC va aprovar impulsar el pacte fiscal. En un tuit fet ahir subratllava: "Al PSC vam aprovar al congrés el nostre compromís amb el pacte fiscal per tenir més recursos al servei de la cohesió social i el progrés econòmic de Catalunya".
Rebuig de tres exconsellers
Una altra membre de l'executiva del PSC, l'exconsellera Marina Geli, també per Twitter, va insistir: "L'Estatut va donar lloc al pacte fiscal que ha millorat el finançament. El 2013 s'havia de revisar. Sí al nou pacte fiscal". Per la seva banda, l'exconsellera Montserrat Tura va precisar també a través de la xarxa que el pronunciament conta el pacte fiscal és "segons Chacón, no segons el PSC". El més crític amb l'exministra va ser un cop més Ernest Maragall, que va defensar el suport al pacte fiscal i va precisar: "És Chacón qui no ens representa de tant PSOE com vol ser o ja és".
Aquestes crítiques no han afectat l'estratègia de la direcció del PSC, que fins a l'últim minut treballarà perquè demà el congrés de Sevilla entronitzi la filla de Felipe com a nova secretària general del PSOE. L'impacte que tindrà això sobre el socialisme català es veurà a partir de dilluns, quan es reuneixi l'executiva per celebrar-ho. O no.
