Chacón pren força per liderar el PSOE
Zapatero encara no ha comunicat públicament si repetirà el 2012, però el debat successori no s'atura. Entre els noms que es mantenen a la línia de sortida hi ha Carme Chacón, que resisteix als sondejos.
MADRIDDes dels temps dels grans cafès madrilenys, la política espanyola viu de fer tertúlia. Els protagonistes ho saben i per això les seves paraules no són mai gratuïtes: els polítics accepten que tot el que diguin serà analitzat amb lupa. Mesos enrere, la ministra de Defensa, Carme Chacón, va assegurar que Espanya "està preparada per tenir una dona al capdavant de l'executiu espanyol". És a dir, estava recordant implícitament al PSOE que ella continua sent una opció a tenir molt en compte quan s'hagi de buscar un relleu al lideratge de Rodríguez Zapatero. I és que, a Madrid, Chacón s'ha consolidat i aguanta l'embat de la crisi. No imagina el seu futur a la política catalana i treballa amb la vista posada a Ferraz i a la Moncloa.
El catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid Fermín Bouza afirma que la ministra Carme Chacón (Esplugues de Llobregat, 1971) "pot ser la sorpresa" perquè "el seu perfil és òptim" i "ser dona és un grau". En un article recent, The Economist també posava l'accent en el fet que quan va prendre possessió del càrrec Chacón va passar revista a les tropes espanyoles embarassada.
Aquesta setmana la titular de Defensa ha fet balanç de l'any davant del rei Joan Carles durant la Pasqua Militar i ha quedat clar que se sent molt còmoda en el càrrec. Per tercer any consecutiu va optar per vestir pantalons, desobeint el protocol, i la premsa ja no n'ha fet cas. S'ha centrat en el seu discurs, en què va reivindicar la feina feta el 2010. Només alguna publicació més monàrquica ha lamentat les formes, i de passada. Dies abans, des de les pàgines d' El Mundo , Luis María Ansón, veu clàssica de la dreta madrilenya, va assegurar que Chacón "compta amb més posicions favorables" que altres candidats per ser cap de cartell electoral socialista. L'última enquesta d'aquest diari també la situa bé en la valoració dels ciutadans: obté un 4,74, just per sota del vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, l'altre polític suposadament més ben situat si el president del govern espanyol tirar la tovallola el 2012.
Tenir-ne ganes
Chacón aguanta la tempesta. Ni el desastre electoral del PSC ni el desgast del govern espanyol l'afecten significativament. És cert que el seu ministeri té un impacte molt poc directe en el dia a dia dels ciutadans que pateixen la crisi i que és un dels que menys toca la retallada pressupostària. Fins i tot el rei, durant la Pasqua Militar, va fer una crida perquè l'austeritat en la despesa no afectés la seguretat de les tropes espanyoles. Sigui com sigui, la seva valoració es manté. El baròmetre del CIS de l'octubre del 2009 li atorgava un 4,73%, la segona més ben valorada dins l'executiu, i un any després, la mateixa enquesta li assignava un 4,38 amb què mantenia la posició.
Bouza explica: "Em canso de mirar i no descobreixo ningú que esperi ser el líder del PSOE". En aquesta falta d'entusiasme hi inclou Rubalcaba però no Chacón, i afegeix que un nou lideratge del partit que governa Espanya des del 2004 haurà de comportar, necessàriament, un discurs fresc que posi "l'accent en la veritat" del que passa. Això pot implicar un canvi generacional, liderat pels nascuts als 70.
La condició de catalana ha desaparegut de les crítiques a la gestió, si bé membres dels comandaments militars expressen, en privat, la seva perplexitat perquè se sent parlar molt català a la cúpula que dirigeix l'exèrcit, als alts càrrecs que envolten la ministra. Són part de l'equip que fa temps que l'acompanya i que podria acabar a la Moncloa.
