Chirac, el president condemnat
La sentència contra Jacques Chirac posa punt i final a gairebé dues dècades d'estira-i-arronsa judicial contra l'expresident francès. Chirac va ser condemnat ahir a dos anys de presó per malversació.
PARÍSDesprés d'una llarga instrucció que ha durat prop de dues dècades, Jacques Chirac va ser declarat ahir culpable de malversació de fons públics i abús de confiança en el cas dels llocs de treball ficticis a l'ajuntament de París, on Chirac va ser alcalde entre el 1977 i el 1995, abans d'arribar a l'Elisi. L'expresident, que s'exposava a una pena de fins a deu anys de presó i 150.000 euros de multa, va ser finalment condemnat a dos anys d'empresonament, però exempts de compliment. Amb tot, la sentència va ser qualificada de severa, pel fet que converteix Chirac en el primer cap d'estat francès jutjat i condemnat per un tribunal. Abans només el rei Lluís XVI, decapitat pels revolucionaris del 1789, i el mariscal Pétain, sentenciat després de la Segona Guerra Mundial, s'havien hagut de situar davant d'un jutge, en contextos històrics del tot diferents.
Chirac, de 79 anys, va contestar la sentència judicial "de manera categòrica" a través d'un comunicat, però va anunciar que no apel·larà contra la decisió judicial perquè "no disposa de totes les forces necessàries" per liderar "el combat per la veritat". L'expresident, que ahir es va absentar de la lectura de la sentència, no ha participat tampoc en el procés, dispensat per un informe mèdic que va detectar "problemes neurològics severs i irreversibles". Chirac també va saludar que els seus col·laboradors no hagin estat sancionats amb penes de presó. "L'alcalde era jo. Sóc jo, i només jo, qui ha d'assumir-ne [la responsabilitat]", va dir.
Els càrrecs imputats a Chirac es remunten a començaments dels anys noranta. L'expresident -aleshores alcalde- hauria estat l'arquitecte d'un sistema per atorgar retribucions procedents de fons públics a una vintena de col·laboradors que, com ara ha confirmat la justícia, no prestaven cap servei a l'alcaldia. Les retribucions haurien servit per finançar il·legalment el partit neogaullista Reagrupament per la República (RPR), presidit pel mateix Chirac.
La popularitat de Chirac
Protegit per una llarga i generosa immunitat presidencial durant els dotze anys a l'Elisi, Chirac va escapar d'aquest judici, fins que, després de ser rellevat per Nicolas Sarkozy el 2007, la justícia li va voler fer pagar els comptes pendents. Al setembre, el mateix Chirac va adreçar una carta al tribunal per saludar el judici i emmarcar-lo en la normalitat republicana. "Aquest procés desmenteix el que sostenen els demagogs que afirmen que, al nostre país, la justícia és severa amb els febles i complaent amb els poderosos", va dir aleshores. "A la República, la justícia és la mateixa per a tots".
Chirac, que va abandonar l'Elisi batent rècords d'impopularitat, ha protagonitzat en els últims temps una impressionant resurrecció als ulls dels francesos. A començaments d'aquest any, superava el 70% de suport, més de cinquanta punts per sobre del que registrava cap al final del seu mandat. El nou estatus d'intocable de Chirac, l'edat avançada de l'expresident i els seus problemes de salut, poden explicar la reacció tèbia que va tenir ahir la classe política respecte a la condemna. "Aquestes circumstàncies no ens poden fer oblidar el compromís constant de Chirac al servei de França", va expressar Sarkozy en un comunicat. Fins i tot l'esquerra va apostar per la moderació. El candidat socialista a l'Elisi, François Hollande, va saludar la sentència, però va afegir que dedicava "un pensament per a l'home". Chirac i Hollande comparteixen bastió polític a la regió de la Corresa, on fa trenta anys que es freqüenten i mantenen bones relacions.
